La fi de la remesa d'AstraZeneca dona ales al registre per vacunar-se
Andorra la VellaDimecres, 24 de febrer, es posava en marxa la plataforma www.govern.ad/preinscripcio, per mitjà de la qual els residents majors de 16 anys que vulguin rebre la vacuna es podien començar a registrar per tal de poder rebre el vaccí. Aquell mateix dia, fins a les 18 hores ja s’havien inscrit 7.000 persones. “Demostra, un cop més, la conscienciació que té la població d’Andorra respecte a aquest virus i com fer-li front”, remarcava aquell dia el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet.
Tres setmanes després, el 15 de març, tot i que les remeses de vaccins arribaven a compta-gotes, el procés de preinscripció anava disparat, amb 30.146 persones. Però aquell mateix dia Andorra s'alineava amb la majoria de països d'Occident i aturava la vacunació amb AstraZeneca. Tot i la poca durada de l'ajornament, perquè sis dies més tard ja es tornava a administrar, l'anunci va frenar el registre per vacunar-se.
Els darrers dies de març, a partir que l'Agència Europea del Medicament dona llum verda a la vacunació amb AstraZeneca, proliferen les compareixences de Benazet a diversos mitjans de comunicació, al Govern i al Consell, per insistir en la “seguretat i eficàcia” del vaccí d'Oxford. Però la inseguretat provocada pels anuncis contradictoris sumada a la campanya mediàtica empesa per alguns mitjans acaba d'apuntalar, en alguns casos el neguit i en d'altres el rebuig, d'una part de la població a l'hora de rebre aquest vaccí.
El primer dia d'abril, en plena efervescència AstraZeneca, el vaccí d'Oxford desembarca al Principat amb 30.000 dosis. Això reimpulsarà la vacunació i Andorra passarà en dues setmanes de la cua al capdavant d'Europa en població immunitzada. De fet, es passa del 10% al 30% de la ciutadania vacunada. Són les persones que ja estaven inscrites al portal del Govern.
El fet és que entre final de març i durant l'abril hi ha la campanya propagandística que posa en dubte l'efectivitat d'AstraZeneca, els dubtes creixents en part de la societat i les polítiques erràtiques i heterogènies dels governs. Tres factors que coincideixen amb què a Andorra només hi ha disponibilitat per injectar aquest vaccí, i que, a més, s'administrarà massivament –un miler d'injeccions al dia– a un 20% de la població.
La conseqüència de tot això és que entre mitjans de març i final d'abril es frena en sec el ritme d'inscripcions. El dos d'abril hi ha 33.000 persones inscrites. Poc més d'un miler de registres en dues setmanes.
El que no se sap, perquè no han facilitat aquesta dada, és quantes persones, sabent que els tocava injectar-se AstraZeneca, han rebutjat anar a la plaça de braus a rebre el vaccí. Des del Govern mai s'ha negat aquest fet, però sempre s'ha repetit el missatge que estan “molt satisfets” amb la població que ha respost a la campanya de vacunació.
Si des de final de març i durant l'abril el registre d'inscripcions ha estat pausat, durant els darrers dies, ara que s'ha acabat AstraZeneca i que s'ha anunciat que han d'arribar noves remeses de Pfizer i de Moderna, s'ha tornat a incrementar. Aquest dilluns, la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, ha explicat que hi ha 39.353 persones donades d’alta a la plataforma, i ha reconegut un increment “substancial” del ritme d'inscripcions.
Tot i la coincidència en el temps, Mas ha atribuït aquest increment a “la conscienciació d'uns col·lectius que, per vulnerabilitat, anaven primer per vacunar-se, i ara que estem a la quarta fase i que ja es fa per franges d'edat s'han inscrit més persones perquè no formen part de cap d'aquests col·lectius”. La dirigent també ha defensat que la campanya de vacunació “ha tingut molt bona adherència independentment que la dosis fos d'AstraZeneca o de Pfizer”.