Una rotonda que posa fi a 50 anys de maldecaps pel risc d'allaus a la urbanització de les Salines

Andorra la VellaLes actuacions per fer front al risc d'allaus a la zona de les Salines "han estat exemplars, però han costat 50 anys". Així defineix el director de Protecció Civil, Francesc Areny, la situació que s'ha viscut en aquesta urbanització pròxima al Serrat, a la parròquia d'Ordino, des que es va començar a construir l'any 1967, quan encara no s'havia fet la cartografia per determinar el risc d'allaus a la zona. Amb la recent construcció d'una rotonda a la CG3 s'han solucionat definitivament els problemes de riscos, perquè el punt rodó ha permès obrir un nou accés a la urbanització com a alternativa a l'antic, que estava situat en zona de perill.

Tot va començar l'any 1967, quan uns promotors van comprar els terrenys i, amb l'autorització de les autoritats de l'època, es van començar a vendre les primeres parcel·les i a construir els primers xalets. Com ha passat en d'altres parts del país, és possible que els primers propietaris coneguessin de l'existència de risc d'allaus a la zona, i probablement per això va interessar-los vendre els terrenys.

No va ser fins al 1983 que es va aprovar la primera Cartografia de Localització Provable d'Allaus (CLPA), quan ja s'havien venut força parcel·les –del centenar que es van delimitar– i els propietaris, molts d'ells d'origen anglès, ja havien construït diversos xalets. Segons el mapa d'allaus, la part nord de la urbanització està afectada per l'allau de les Salines, i la part sud per la de la canal del Seig, de manera que només la zona central i l'extrem sud del nucli resten fora de perill.

Després de constatar que diverses parcel·les i alguns habitatges ja construïts es trobaven en zona vermella, el Govern va paralitzar les construccions i, a finals dels anys vuitanta, l'elevat risc d'allaus va obligar a dur a terme les primeres evacuacions de la urbanització.

El promotor va portar el Govern i el comú d'Ordino a la justícia i, al mateix temps, els propietaris també van demandar el promotor. El litigi, tal com recorda Francesc Areny, es va allargar durant els anys noranta fins que el 1999 es va arribar a un acord, pel qual el promotor cedia al Govern i al comú les parcel·les i tots els drets i obligacions de promoció de la urbanització, a canvi que cada administració rebés 135 milions de pessetes, amb el compromís de fer-se càrrec de resoldre els problemes de risc d'allaus, d'indemnitzar els propietaris afectats, i d'urbanitzar la zona i proveir-la dels serveis que mancaven.

Finalment va ser el comú qui es va fer càrrec de totes les actuacions, després que el Govern li cedís l'import que li pertocava en virtut de l'acord. Ja l'any 2000 es van començar a pagar les primeres indemnitzacions als propietaris dels xalets ja construïts, es van negociar permutes de les parcel·les ja venudes i es va començar a dotar la urbanització de les infraestructures necessàries, tot plegat amb un cost de 513 milions de pessetes. A més, xalets que es trobaven al límit de la zona d'allaus es van haver de reforçar per poder ser habitables.

Actualment, han quedat tres xalets en ruïnes i un quart, que també es troba en zona de risc, el gestiona el comú d'Ordino per fer-hi activitats d'estiu. Els veïns de la trentena de cases que formen la urbanització, a més, han hagut d'aprendre a conviure amb tots els senyals de risc d'allaus que hi ha en els diversos camins que s'endinsen en les zones de perill, i que es poden observar gairebé a cada revolt del carrer principal de la urbanització.

A banda dels problemes que afectaven les cases, el 1989 el Govern va construir, sobre l'accés de la urbanització, el centre de piscicultura de les Salines, que també es troba en zona afectada pel risc d'allaus, de manera que es prohibeix l'accés dels treballadors quan el risc és elevat.

Finalment, la nova rotonda que s'ha inaugurat recentment ha permès posar fi també al risc d'allaus que hi havia al camí d'accés a la urbanització, ja que el punt rodó i el nou pont que s'ha construït ha permès obrir un nou accés des de la CG3 a l'alçada de la zona central de la urbanització, que no està afectada pel risc d'allaus.

Amb tot, l'única qüestió no resolta és que els veïns dels quatre xalets habitables situats a l'extrem sud de la urbanització han de travessar un camí que es troba en zona afectada per arribar als seus domicilis. Per aquest motiu, el novembre de l'any passat es va elaborar un pla d'emergència específic per a planificar l'evacuació o el confinament d'aquestes cases. El director de Protecció Civil, Francesc Areny, considera que només seria justificable construir un nou accés per a aquests habitatges si calgués evacuar els veïns diversos cops cada hivern, però no és el cas. La darrera vegada que es van haver d'evacuar veïns de les Salines va ser el febrer del 2015 i, anteriorment, el febrer del 2013.

La darrera gran allau que es té constància a la zona va tenir lloc el 1971, i va arribar al riu i a la carretera general, tal com assenyala Jean-François Meffre, el responsable de l'empresa que s'encarrega d'avaluar el risc d'allaus que afecta les carreteres i les zones habitades del país. Posteriorment, d'altres allaus que s'han desprès, fa més de 15 anys, no han arribat a tocar la piscifactoria ni la zona dels xalets. Francesc Areny afegeix que, actualment, els boscos –que actuen de barrera protectora– creixen més ràpidament que abans, perquè no hi ha ramats ni explotació, de manera que cada cop és més difícil que es tornin a veure allaus en aquesta zona. Però també recorda que no s'ha de baixar la guàrdia, perquè "un incendi pot destruir la feina que ha fet la natura durant 20 anys".