Jordi Serrano: "La salut dels humans depèn de la salut dels ecosistemes"
Metge especialista en salut global i digital i assessor del SAAS
Andorra la VellaAl llarg d'aquest dijous i divendres se celebra al Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria les primeres Jornades Internacionals de Salut Planetària a Andorra, un esdeveniment organitzat pel Govern, el SAAS, Andorra Recerca i Innovació, i la Universitat d'Andorra, i que lidera el doctor en salut global i digital, Jordi Serrano. L'especialista explica a l'ARA Andorra els objectius de la jornada i les conseqüències per a la població que tenen els danys a l'ecosistema.
Com li explicaria què és la salut planetària a un infant?
La salut està totalment relacionada amb la salut de la terra. De la mateixa manera que no cuinaries mai dintre d'una cabanya, perquè emmalaltiràs pel fum que es generaria, la terra també s'ha de cuidar; no cal afegir-hi més contaminació i dany als ecosistemes perquè et farà mal a tu i a tota la població. La salut dels humans depèn de la salut dels ecosistemes, no van separades i aquesta és la base, com més estimis la terra, més saludable estarà tothom i tu mateix.
Quina és la finalitat de les jornades?
La finalitat és acostar a la població general i als sanitaris totes les noves evidències de la interconnexió entre la salut planetària i la salut general i quines són les conseqüències del canvi climàtic, les quals poden modificar les malalties habituals com les al·lèrgies, la insuficiència cardíaca o l'asma. Vindran especialistes de molts llocs i organisme a parlar sobre el canvi climàtic, malalties, etcètera, tot de qüestions que pretenen explicar en quin punt ens trobem i quins són els pròxims passos per poder prevenir-ho.
Aquest fet penja directament del canvi climàtic.
No ben bé, és un conjunt de coses, el canvi climàtic, la pol·lució, la nutrició, entre molts altres aspectes. En el cas de l'alimentació, cal destacar els múltiples factors que hi intervenen, com la situació econòmica de les persones, el tractament dels aliments i animals o els fertilitzants. La nutrició personal afecta al nostre cos, som el que mengem, però les maneres de crear aquesta nutrició, els sistemes d'alimentació també interfereixen a la salut del planeta. El canvi climàtic és un dels eixos que configuren l'anomenada salut planetària.
Què ens ha portat fins aquí?
Simplement, és una evolució de la mateixa medicina global, actualment ja no només s'investiguen les malalties sinó també els efectes que té la globalització sobre la salut. Qualsevol metge general ha de tenir en compte que una persona l'endemà pot estar a l'altra punta del món i contreure una malaltia i, tal com ha demostrat la pandèmia, propagar-ho arreu, mentre que fa uns anys això era molt més complicat.
Quines conseqüències té per la població?
És evident que les onades de calor cada dia més extremes desestabilitzen i agreugen la fragilitat moltes malalties, també els episodis de sequera, inundacions, dificulten el dia a dia i aquesta variabilitat tan forta fa que això sigui un problema molt gran i que afecti directament a la salut i, de sotrac, a l'economia.
La pandèmia ha beneficiat a la salut planetària?
Inicialment, pot semblar-ho, però les emissions de gas es produeixen bàsicament per temes d'agricultura, encara que la ciutat pari les emissions es produeixen, les vaques continuen tirant-se pets. Necessitem un canvi més profund. L'aturada de l'activitat pel coronavirus no va ser suficient i va durar poc temps, per la qual cosa hem d'anar cap a un canvi a poc a poc més realista sobre el tema socioeconòmic.
Què podem fer per posar-hi remei?
Treballar conjuntament, transdisciplinàriament, i a partir d'aquí tirar endavant més evidència i educar, educar i educar amb tots els temes de salut sanitària, sigui canvi climàtic, contaminació, malalties, etcètera. No podem canviar de la nit al dia la nostra economia, però com més educació hi hagi més a poc a poc anirem cap a la sostenibilitat. Si eduquem podrem canviar, si no serà molt difícil.
El canvi podria passar per l'anomenada economia circular?
Totalment, és una part fonamental. Per exemple, els hospitals són un dels grans emissors de CO₂, suposa el 6% de les emissions de cada país, per la qual cosa aquests també poden contribuir a disminuir la contaminació i lluitar contra el canvi climàtic.
Quina figura tenen els metges i la medicina en la salut planetària?
Els metges a poc a poc han de tenir en compte que les variacions poden afectar els seus malalts i han de participar de la recerca, tenint en compte la tipologia de cada pacient parant més atenció i inculcant mesures preventives a la població.
Quina influència té la digitalització?
La digitalització de la salut està evitant les visites innecessàries, un fet que també redueix el CO₂, i això també va lligat a la salut planetària. La digitalització també ajudarà a disminuir el canvi climàtic per l'estalvi de certs recursos.