Andorra la VellaBenvolgudes i benvolguts,
L’any 1914 van tenir lloc dos fets profundament rellevants per a la història d’Andorra: la canonització evangèlica de la Mare de Déu de Meritxell i la creació de l’himne d’Andorra, però l’advenir de la història, molt probablement la mort del papa Pius X i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va provocar que fins al 1921 no es pogués celebrar oficialment la canonització de la Verge de Meritxell i l’estrena d’El Gran Carlemany.
El copríncep episcopal Justí Guitart va ser l’encarregat de reprendre els actes i el 8 de setembre de 1921 es va coronar canònicament la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. Una celebració que va comptar amb la presència de nombroses autoritats i, encara més important, amb els feligresos, provinents de totes les parròquies, que malgrat els forts ruixats que van caure aquell dia no van recular i van omplir el Santuari de gom a gom.
Cent anys després, aquell 8 de setembre també el commemorem per un altre fet històric i que acreix la nostra identitat nacional: la primera interpretació oficial de l’himne d’Andorra. La història de l’estrena també és llarga i està marcada pels fets de l’època: L’himne andorrà fou escrit pel copríncep episcopal Joan Benlloch i compost per mossèn Enric Marfany l’any 1914, el mateix any que va ser interpretat per primera vegada, de manera no oficial, durant la primera celebració del dia de Meritxell com a festa nacional a Andorra. L’himne va esdevenir oficial el 2 d’abril del 1917 per acord del Consell General.
Va ser durant la solemne coronació quan, llegides les lletres del Capítol Vaticà del 18 d’agost de 1921 per les quals s’autoritzava la coronació canònica de la imatge de Meritxell, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, acompanyat del copríncep episcopal i de les autoritats, va pujar al cambril i va coronar la verge, i els feligresos van començar a cantar El Gran Carlemany en un moment d’enorme entusiasme i emoció, que marcaria un abans i un després en la història del nostre país.
L’estiu de 1921 culminava un procés que s’havia iniciat segles abans: Meritxell i la seva festa transcendien, sense oblidar-la, la seva dimensió religiosa i es consolidaven com un símbol nacional, afegint a la creença popular fermament arrelada un potent significat cívic.
Amb motiu de la commemoració del centenari de la canonització de la Mare de Déu de Meritxell i de l’himne d’Andorra, aquest any s’ha preparat des del Santuari de Meritxell un programa d’actes per al 8 de setembre. Un programa pensat per significar aquest dia tan especial, que ens uneix a totes i a tots i que fa palès que som una societat orgullosa de la seva identitat i alhora altament cohesionada i inclusiva.
Fa un any apel·lava al compromís, a la solidaritat i a la valentia de la societat andorrana per fer front a les conseqüències socials i econòmiques que ha provocat la crisi sanitària. La COVID-19 va truncar molts dels nostres projectes i ens va obligar a tots a replantejar quin és realment el futur que volem i no només des d’una visió merament política, sinó també dins de les nostres llars perquè mai abans ens havíem afrontat a un repte d’aquestes característiques.
L’elevat percentatge de població vacunada, que ha de permetre tornar a una certa normalitat en les nostres vides quotidianes, i la represa del turisme, amb la consegüent disminució progressiva del nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació, són només alguns dels elements que indiquen que aquest darrer semestre de l’any i el 2022 han de ser clau per a la recuperació social i econòmica d’Andorra. Una recuperació que ha de ser una oportunitat per crear estabilitat, creixement i diversificació econòmica, i també per generar nous llocs de treball i reorientar la despesa pública cap als sectors que tinguin més impacte en termes de valor afegit, com ara les polítiques que impulsin la transició energètica, la consolidació del nostre sistema de salut pública, i el coneixement i la innovació al servei de les persones d’acord amb el full de ruta Horitzó 2023, que a la vegada s’inspira en els compromisos de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Ara més, després d’aquest any i mig convuls que ens ha tocat viure, i rememorant el mateix sentiment que tenien les persones que omplien el Santuari de Meritxell el 1921, espero que un dia tan especial com aquest 8 de setembre serveixi per evidenciar tot allò que ens uneix; per fer palès que la societat andorrana és una societat altament cohesionada. I que així sigui per molts anys!
Molt bon Dia de Meritxell!