Salutació de la síndica general, Roser Suñé, amb motiu del Dia de Meritxell

Andorra la VellaBenvolguts i benvolgudes,

És per a mi un honor saludar-vos una vegada més amb motiu de la celebració de la festa de la nostra patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Avui obrim un nou curs i, com en tots els inicis, ho fem amb els millors propòsits, amb esperança i determinació. L’últim any i mig ens ha posat a prova, individualment i com a societat. En un context com l’actual, no puc parlar de futur sense recordar abans les persones que han patit amb més cruesa els efectes de la pandèmia, en especial les famílies que han sofert alguna pèrdua. A totes elles, els vull transmetre l’escalf i la solidaritat de part de la institució que tinc el privilegi de representar. Així mateix, vull agrair el capteniment del conjunt de la ciutadania, compromesa amb el bé comú, disposada a sacrificar quan ha estat necessari somnis i una part de les llibertats guanyades amb tant d’esforç. Els darrers mesos hem hagut d’assumir renúncies que fins fa poc ens haurien semblat impensables, hem sentit frustració, por i fins i tot ràbia. Per damunt de tot, però, ens ha guiat el convenciment que d’aquest atzucac n’havíem de sortir plegats, sense deixar ningú enrere, fent bo el lema 'virtus unita fortior' amb el qual Andorra ha travessat segles d’història.

Si el que determina el caràcter d’un poble no són el seguit de circumstàncies que li ha tocat viure al llarg del temps, sinó la manera de fer-hi front, crec que els andorrans ens podem sentir orgullosos de l’esperit solidari que hem demostrat i seguim demostrant cada dia. Ho fem quan cal amb grans iniciatives, ho fem també amb petits gestos com ara la participació en la campanya de vacunació, a la qual us encoratjo a sumar-vos si és que encara no ho heu fet. Vull creure que com a societat som més forts del que érem el mes de març de l’any passat ja que avui coneixem millor les nostres febleses. La pandèmia que ningú no hauria volgut viure ens ha de permetre, amb tot, extreure’n lliçons per modelar el present i avançar amb un pas més ferm cap a un esdevenidor de prosperitat compartida.

L’horitzó que se’ns dibuixa al davant és de possibilitats. Tenim l’oportunitat de fer les coses de manera diferent i, sobretot, de fer-les millor. Ara que hem après a valorar allò que amb una certa ingenuïtat havíem donat per fet, hauríem de ser capaços d’establir una nova escala de prioritats que situï les relacions al centre de les nostres accions: la relació amb les persones que estimem i la relació com a mitjà per a l’aprenentatge, la relació amb els altres a través del lleure i la cultura, la relació amb un entorn natural que som responsables de salvaguardar com al tresor preciós que és.

Des d’aquí aprofito per fer una menció especial als joves, als quals convido a buscar el seu espai en aquest nou paradigma. Són el futur i, com a tal, tenim el deure d’escoltar-los ja que ens han de fer partícips del seus neguits i visions. Només una societat que sap connectar les generacions entre elles, té possibilitats d’avançar en el camí complex del segle XXI. Els demano implicació i empenta a fi de ser part activa en tot el que caldrà dur a terme per continuar construint un món just i equilibrat.

Amb el compromís de seguir treballant des del Consell General perquè el marc legislatiu sigui l’òptim per al ple desenvolupament d’Andorra, us animo a tots plegats a encarar el nou curs amb la confiança que serem capaços de vèncer un cop més l’adversitat. Que la celebració d’avui ens reuneixi sota una mateixa voluntat de superació i veritable progrés.

Molt bona festa de Meritxell a tothom.