Salvador Macip: "Andorra podria ser un lloc on el passaport immunitari es podria aplicar perfectament"

Andorra la VellaAquest dimecres es comencen a fer els tests d'anticossos a Andorra. Per primera vegada al món, un país intentarà fer una radiografia epidemiològica de tots els seus ciutadans (inclosos els que viuen fora i entren diàriament per treballar-hi), per saber el nombre de persones que són immunes, que tenen la Covid-19 o que no s'han contagiat. En parlem amb en Salvador Macip, genetista, investigador de la Universitat de Leicester i autor de l'obra de referència 'Les grans epidèmies modernes'.

La prova d'anticossos a la població ens permetrà saber fins a quin punt ens ha afectat el coronavirus. El següent pas seria fer un passaport immunitari a les persones que no s'han contagiat o ja són immunes?

Jo estic a favor del passaport immunitari. El vaig defensar al principi de la crisi, quan es va publicar el primer article científic que parlava de la immunitat que causa el virus. Andorra podria ser un lloc on el passaport es podria aplicar perfectament, perquè seria fàcil que la major part de la població el tingués gràcies a la seva mida. És la millor manera per saber qui, en principi, ja no corre risc d'infectar-se ni d'infectar. Ara bé, logísticament és molt problemàtic perquè calen molts tests i de bona qualitat, i la majoria de països no en tenen.

Què és millor, haver passat la malaltia i ser immune, o no haver-se contagiat?

La Covid-19 és una malaltia que pot tenir seqüeles que encara no coneixem, perquè el virus afecta molts òrgans. A més, en una proporció de casos és mortal. Val més no córrer riscos ara i esperar a tenir la vacuna.

O sigui, que fins que no arribi la vacuna, no respirarem tranquils...

Exacte. Estem veient que hi ha menys immunitat a la població de la que ens pensàvem, després de totes les infeccions que hi ha hagut. Això vol dir que la immunitat de grup, que és el que ens cal per estar tranquils, tardarà molt a aconseguir-se. La vacuna és la drecera més ràpida per arribar a la immunització massiva de la població.

Mentrestant, seguim amb les mascaretes? Perquè al principi se'ns va dir que no feien falta i ara són obligatòries.

Hi ha hagut confusió perquè els científics no es posaven d'acord, i de fet, encara hi ha discussions. Les mascaretes sembla que són especialment útils per evitar que les persones infectades contagiïn els altres, però això només funciona si la porta la majoria de la població, perquè al principi de la infecció no es tenen símptomes però ja es pot contagiar. Per tant, la norma de les mascaretes només funciona si hi ha prou subministrament per a tothom.

Abans referència a les dimensions d'Andorra... El virus afecta de manera diferent en funció de la mida d'un país?

Crec que la mida intervé molt en la gestió del virus. Països com Espanya, per exemple, que tenen territoris molt diferents, tant pel que fa a la geografia com a la densitat de població, està intentant aplicar normes úniques i centralitzades, cosa que no funciona gaire bé. Alemanya, amb un problema semblant, fa el contrari: donar més poder a les regions. En el cas d'Andorra, sent un territori petit i amb una geografia particular, podríem dir que potser tenia menys riscos i reptes que països més grans, però així i tot ho ha fet millor que altres països de mides semblants, que han tingut un nombre de casos més alt. El Govern ha tingut l'avantatge de poder controlar molt millor la pandèmia i ser més flexible amb l'aplicació de les normes.

Precisament el ministeri de Salut ha alertat d'un relaxament de les mesures sanitàries entre la població que surt a passejar o fer exercici.

Jo soc molt partidari d'un confinament sensat, progressiu, intermitent i adaptat a cada territori. Hem de tenir present que el confinament es fa per evitar el contacte social i les situacions de risc, però és fonamental que la gent tingui clar què no pot fer quan està al carrer, i si es renta bé les mans amb freqüència, el risc és molt baix.

Al març tothom creia que cap al juny ja hauria passat tot... i 'la vida normal' cada vegada s'allunya més al calendari. Podem posar una data final a tot això?

És molt difícil fer prediccions amb un virus que no coneixem i sobre el qual encara pesen molts interrogants. Possiblement, 'vida normal' no en podrem fer fins que tinguem una vacuna per tots, i això normalment tarda entre 8 i 16 mesos des que es comença a investigar, si tot va bé.

Vostè és autor de 'Les grans epidèmies modernes' i ara l'ha reeditat per a l'ocasió. Ens n'esperen moltes més com aquesta?

De pandèmies n'hi haurà sempre, això està clar, però no sabem si seran iguals, més suaus o fins i tot més agressives. I el pitjor és que no podem calcular si la que ve tardarà un any a arribar, o cinc o deu anys.

Val més que amb aquest coronavirus, haurem après la lliçó doncs.

Espero que sí! És la primera pandèmia d'aquesta magnitud que afecta un món tan globalitzat com l'actual. Per això, les normes que estem aplicant ara són molt diferents de les de pandèmies anteriors. Però la història i la ciència ens diuen que sens dubte en el futur n'hi ha més, per això cal aprendre del que s'ha fet bé i malament aquesta vegada, i planificar una resposta millor per la següent.