Serà el 9 de maig la fi definitiva al guirigall de la mobilitat entre Andorra i Catalunya?

Andorra la VellaEl president espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit avançar la desescalada, com a reclam electoral de cara a les eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid. El PSOE s'ha aferrat a la previsió d'acceleració de la vacunació per descartar, de moment, la pròrroga de l'estat d'alarma, que és la norma que dona cobertura a les restriccions de mobilitat, més enllà del 9 de maig. Durant el darrer any, el govern espanyol no ha aprovat cap norma que faci innecessari acudir a l'estat d'alarma per aprovar, per exemple, un toc de queda, de manera que a partir del 9 de maig aquesta mesura ja no es podrà implementar. Sí que es podran aprovar confinaments perimetrals, però sempre amb l'aval judicial, una situació que ja es va donar durant l'estiu passat i que va provocar un autèntic caos, ja que uns jutges aprovaven les restriccions i altres no. Aquí el govern espanyol confia en una sentència del Tribunal Suprem per unificar el criteri dels jutges, però el cert és que els juristes creuen que es poden tornar a produir xocs entre les administracions i la justícia.

En tot cas, com apuntava l'editorial de l'ARA de fa uns dies, és una temeritat deixar sense efecte l'estat d'alarma sense un pla B, per si la situació epidemiològica es torna a complicar i cal, per exemple, mantenir el toc de queda. A més a més, els arguments de la Moncloa per no renovar l'estat d'alarma són contradictoris amb el que va dir a l'octubre, quan va justificar la mesura després de comprovar que les comunitats autònomes per si soles no podien imposar el confinament de la població a una certa hora o fins i tot aprovar tancaments autonòmics.

La realitat és que, immers en la decisiva batalla política de Madrid, Sánchez no es vol arriscar a un procés de múltiple negociació al Congrés en què hagi de fer concessions. I per això torna a passar la pilota a les autonomies i als jutjats, com va fer l'estiu passat.

D'aquí s'extreuen almenys conclusions. La primera és que no hi haurà empara legislativa, i ja veurem si jurídica, per imposar algunes mesures restrictives a la ciutadania espanyola i catalana a partir del 9 de maig. I la segona és que l'estat passa la pilota de la mobilitat a les comunitats i als jutjats, cosa que allargarà la incertesa i la inseguretat jurídica.

Vista l'experiència dels darrers mesos, quan hi ha un confinament perimetral, obertura de la circulació entre comunitats autònomes, s'ha permès a les matrícules andorranes la circulació per qualsevol indret del país veí del sud. En canvi, quan des dels governs autonòmics s'ha decretat un confinament municipal o comarcal, en un primer cas Andorra s'ha assimilat a l'Alt Urgell i la mobilitat ha quedat limitada amb aquesta comarca veïna, i en un segon cas, l'actual, ha imperat la reinterpretació de Moncloa de no restringir la mobilitat.

A partir del 9 de maig, sense l'estat d'alarma, els governs autonòmics poden emparar-se de nou, pel que fa a confinaments comarcals o municipals, en la llei orgànica 3/1986 de mesures especials en matèria de salut pública, però cal una ratificació judicial. Hi ha més dubtes pel que fa al confinament entre comunitats autònomes, tot i que el govern espanyol considera que n'hi ha prou amb aquesta llei –tot i defensar tot el contrari fa mig any–.

Així, la pregunta que porta aquest article per títol és pràcticament impossible de contestar. L'estat espanyol deia una cosa a l'octubre contrària a la que defensa actualment. Potser caldrà esperar que passin les eleccions del 5 de maig per veure si es legisla en aquesta matèria. Mentrestant, vist el darrer acord entre Andorra i Espanya, que la Generalitat ha hagut d'acceptar, sembla que el 9-M no hauria d'influir a la situació actual de lliure mobilitat entre els dos territoris, i que aquesta només perillaria en el cas que la pressió hospitalària empitjorés tant a Espanya que Moncloa es veiés empesa a tancar les fronteres.