Serveis Socials va atendre més de 5.000 persones al 2020, un 28% més que l'any anterior

Andorra la VellaL'àrea d'atenció a les persones i les famílies va atendre al llarg de l'any passat 5.046 persones, una xifra que representa un 28% d'increment respecte del 2019, quan el total es va situar en 3.938. El ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha destacat que evidentment la pandèmia ha tingut un impacte directe en aquest increment que ha fet que "moltes persones s'hagin adreçat" a les treballadores socials "per resoldre situacions puntuals". Filloy també ha subratllat el fet que "malgrat aquest augment significatiu" s'hagi "pogut donar resposta" a aquestes persones, ja que també s'ha incrementat un 35% els recursos humans de l'àrea.

La problemàtica més habitual que presentaven és l'econòmica i també s'ha produït, tal com ha subratllat el director del departament d'Afers Socials, Joan Carles Villaverde, un canvi en el perfil de les persones ateses, que passen de ser habitualment una família monoparental a una persona que viu sola, d'entre els 40 i els 59 anys, de nacionalitat andorrana, i que presenta una problemàtica econòmica i de salut. Aquest és, de fet, el perfil més habitual el 2020.

D’aquesta manera, tal com han detallat Filloy i Villaverde, aquesta àrea (que és “la porta d’entrada dels usuaris” als serveis socials, ja que és des d’on es fa l’atenció primera i es deriva als serveis escaients, després d’haver fet la diagnosi escaient) va atendre l’any passat 1.572 expedients d’atenció continuada, és a dir, aquells que requereixen d’una intervenció més llarga, la qual cosa va suposar un 28% més que el 2019, quan es van situar en 1.231. Pel que fa als expedients d’atencions puntuals, es van situar en 764, una xifra un 11% superior als 690 del 2019. Les parròquies en què hi va haver més persones ateses van ser Andorra la Vella (471) i Escaldes-Engordany (340) i cal destacar que principalment els usuaris van ser persones de nacionalitat andorrana (1.543), seguida de l’espanyola (1.284) i la portuguesa (642). Per tipus de família, 657 eren persones que vivien soles; 521 famílies monoparentals i 174 famílies nuclears. Quant a les problemàtiques presentades, 1.279 persones presentaven problemes econòmics, sobretot tenir uns ingressos inferiors al llindar econòmic de cohesió social (LECS); 716 de salut i 613 laborals. També cal destacar els 437 casos relacionats amb l’habitatge.

Cal concretar, però, que la mitjana de problemàtiques per expedient és de 2,35, ja que aquestes persones solen presentar més d’un problema. També s’ha de subratllar que els problemes econòmics creixen un 20% i els laborals un 109%. Aquestes dades dibuixen un perfil d’usuaris de l’àrea d’atenció a les persones i les famílies com a una persona que viu sola, d’entre els 40 i els 59 anys, de nacionalitat andorrana, que viu a Andorra la Vella i que presenta problemes econòmics i de salut, tal com s’havia esmentat.

En el cas concret dels problemes per l’habitatge, Villaverde ha detallat, a preguntes dels mitjans de comunicació, que bàsicament s’atenen casos en què el preu és massa elevat o desnonaments. Concretament, el 2020 es va actuar en uns 18 casos de desnonament, en què hi ha un protocol específic que marca que la persona no pugui ser treta de casa seva fins que no se li trobi una altra opció. En algun cas, es negocia amb els propietari per veure si hi pot haver una rebaixa del preu i en altres es busca un altre habitatge.

El ministre també ha destacat el balanç del servei d’atenció immediata, aquell que s’activa en cas de situació greu de risc, és a dir, casos que necessiten d’una atenció immediata per ser derivats després a les àrees corresponents. El 2020 es van atendre 136 persones corresponents a 116 famílies, la qual cosa suposa un increment del 26% en comparació al 2019, quan les famílies ateses van ser 92. Per tipus de família 75 eren persones que vivien soles; 12 nuclears i 12 monoparentals. Per nacionalitats, en primer lloc hi ha les espanyoles, en segon lloc les andorranes i en tercer, les portugueses. Principalment, aquestes persones presentaven necessitats per a la cobertura de necessitats bàsiques de subsistència, concretament 74. Aquestes necessitats es cobreixen amb una targeta de prepagament amb la qual aquestes persones poden adquirir productes bàsics. Altres 29 persones tenien necessitats d’assessorament, informació, derivacions...; deu eren casos de violència de gènere i tres, situacions de desprotecció o abandonament. Les problemàtiques presentades, en aquest cas, també eren majoritàriament econòmiques, amb 51 casos, és a dir, el 38%; 36 eren problemes personals o familiars (un 26%); 28 laborals (un 21%) i 21 d’habitatge (un 15%). Filloy ha destacat que aquest és un “servei importantíssim perquè permet reaccionar de manera immediata per resoldre qualsevol situació”.

També ha posat en relleu que s’ha incrementat un 47% l’atenció que es fa a través del servei telefònic que inclou el 181 d’atenció a les víctimes de violència de gènere; el 175 d’atenció a la infància; i l’intern que fan servir els diferents organismes per derivar casos als serveis socials.

El ministre ha destacat que el fet que aquest increment de casos pugui ser una circumstància conjuntural a la pandèmia ha fet que moltes persones s’hagin adreçat als serveis socials per primera vegada i ha subratllat que en els primers quatre mesos de l’any “el ritme encara és elevat” tant de prestacions socials com de seguiment de casos, tot i que ha remarcat que esperen que al llarg del 2021, a mesura que la situació econòmica pugui anar millorant, també ho faci la de les persones ateses. En aquest sentit, Villaverde ha fet notar, quant al canvi de perfil, que moltes persones fins ara tenien una situació que no els feia necessitar ajudes de tipus social però que a conseqüència de la crisi han vist com les seves circumstàncies canviaven. També s’ha detectat que aquestes persones presenten problemes d’angoixa o d’estrès. En aquest sentit, el ministre ha remarcat que “la Covid ha trencat moltes expectatives de vida” i ha anunciat que “properament” es podrà presentar un servei per a la salut mental amb la participació d’Afers Socials, Salut i Educació.

Tant Filloy com Villaverde han volgut emfasitzar l’esforç quan han hagut de fer les quinze treballadores socials i les cinc educadores socials amb què compta l’àrea per atendre aquests casos i han subratllat l’increment d’efectius. Filloy també ha detallat que els ajuts ocasionals, entre els quals la targeta de prepagament, van incrementar-se un 94% l’any passat, passant dels 2,3 milions del 2019 als 4,5 del 2020. En el cas concret de la targeta de prepagament, es passa dels 379.000 euros de fa dos anys als 599.000 de l’any passat, és a dir, un increment del 57%.