Una setantena de joves espera un pis a Jovial
El temps d'espera pot oscil·lar entre els dos anys i els dos anys i mig
Andorra la VellaLa llista d'espera per poder optar a un dels pisos de Jovial és de 69 persones ara com ara i el temps d'espera oscil·la entre els dos anys i els dos anys i mig. Així ho explica el cònsol menor d'Andorra la Vella, David Astrié, que destaca que aquests habitatges per a l'emancipació dels joves tenen molta demanda i donen resposta a un dels principals problemes que el col·lectiu assenyala sempre com dels més importants: poder accedir al seu primer habitatge.
Del total de 80 habitatges que hi ha a Jovial el comú en té cedits vuit al Govern, que els gestiona directament. Els 72 restants es divideixen entre 55 habitatges d'una sola habitació; catorze que en tenen dues i tres estudis. Pel que fa als pisos d'una habitació, que estan destinats a joves d'entre els 19 i els 35 anys, hi ha una llista d'espera preferent de 49 sol·licitants. Alhora, n'hi ha una altra amb set persones que presenten una renda més alta que els criteris que es demanen d'entrada i, per tant, no se'ls considera prioritaris. Pel que fa als habitatges de dues habitacions, que estan pensats per a joves d'entre els 21 i els 35 anys, hi ha dotze sol·licitants a la llista A, la prioritària, i un a la B.
Astrié incideix en el fet que es tracta d'uns habitatges pensats per a l'emancipació i que els contractes es fan per cinc anys. Passat aquest temps hi ha joves que volen tornar a inscriure's però el que prioritza el comú, defensa el cònsol menor, és "donar una oportunitat a tothom" i per tant afavorir aquells que volen començar una nova vida de manera independent. A més, subratlla que "s'atén a tothom" la qual cosa es reflecteix en la multiplicitat de nacionalitats que viuen a l'edifici.
Els preus que han de satisfer els joves es troben per sota dels del mercat i el que es fa és, a banda de les tarifes que hi ha per a cada tipologia, un prorrateig en funció dels ingressos que té cada persona. D'aquesta manera, es fa una revisió anual per adequar el preu a la circumstància personal de cada inquilí.
El cònsol menor de la capital defensa la utilitat d'aquest projecte i recorda que des de la corporació comunal hi ha altres accions que es duen a terme en el marc de l'habitatge. Així, posa com a exemple la cessió del terreny perquè el Govern construeixi habitatges de preu assequible a la Borda Nova o els pisos que el comú destina a la gent gran a l'hostal Calones.