El Suprem espanyol tomba la querella de Rosell i Besolí contra la jutgessa Lamela

MadridEl Tribunal Suprem espanyol descarta que la que va ser jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela prevariqués durant la instrucció de la causa que va mantenir més de dos anys en presó preventiva l'expresident de l'FC Barcelona Sandro Rosell i l'empresari andorrà Joan Besolí per blanqueig i de la qual van acabar sent absolts. Per aquesta raó, la Sala penal de l'alt tribunal ha rebutjat admetre a tràmit la querella que Rosell va interposar contra Lamela, ara magistrada del Tribunal Suprem, pels delictes de prevaricació i falsedat documental.

Lamela, que va dirigir el Jutjat d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, va investigar si Sandro Rosell i altres acusats van blanquejar comissions que ascendien a 20 milions d'euros pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i d'un contracte amb Nike. Després de més de dos anys en presó preventiva, l'Audiència Nacional va absoldre Rosell, Besolí i quatre acusats més en no haver-se pogut acreditar les acusacions. Li va aplicar el principi "in dubio pro reo", és a dir, en cas de dubte es decideix a favor del reu. Al mateix temps, l'expresident del Barça va presentar una querella contra la magistrada i fins i tot va demanar la recusació del president de la Sala penal del Suprem, Manuel Marchena, que finalment va ser apartat d'aquest procediment.

En la seva interlocutòria, el Suprem no accepta la premissa del recurrent amb la qual argumenta que la querella hauria d'investigar-se i així dilucidar si la magistrada va actuar o no amb bona fe quan va prendre les seves decisions en el marc d'aquesta causa. En aquest cas, afirma, "qualsevol magistrat seria fàcilment querellable davant l'anul·lació d'una de les seves decisions". "No: la bona fe ha de presumir-se també en els magistrats que poden errar; així com ha de presumir-se la mínima solvència de la seva preparació i coneixements. I si no s'ofereixen més elements o dades que permetin considerar versemblant el contrari, la querella basada en aquesta exclusiva base ha de repel·lir-se", assegura el tribunal.

Reconeix que Lamela, que va aconseguir plaça en el Suprem el 2018, no va prendre les decisions procedents en negar l'aportació de documentació sol·licitada per la defensa; però ho va fer, diu el tribunal i comparteix la Fiscalia, producte d'una "percepció equivocada". En opinió del Suprem, "per més esforços que inverteixin els querellants", no és "imaginable" que un instructor "inventi una motivació d'aquesta naturalesa, tan basta i fàcilment detectable per ometre una diligència".