“Tant Ski Andorra com les estacions tenen el meu treball”

Andorra la VellaPotser perquè Andorra no abandera precisament la prevenció de riscos laborals o potser perquè tot allò relacionat amb la neu crida l'atenció, el cert és que poques vegades la presentació dels resultats d'una tesi doctoral han aixecat l'expectació que ha tingut 'Relació entre l’avaluació, la percepció i la gestió dels riscos laborals en els dominis d’esquí alpí d’Andorra', el títol de la recerca a la qual hi ha dedicat els esforços dels darrers anys Cristina Fernández-Farina, professora universitària, antropòloga, infermera durant quinze anys i amb un pare que va ser encarregat d'obra en una constructora. Una veu autoritzada.

Saps quants diners es gasta la CASS en baixes provinents d'accidents laborals cada any?

Tinc les xifres a l'estudi però ara no les recordo. Són molts diners i ho paguem entre tots. Entre atenció mèdica, accidents, transports, estades hospitalàries i baixes són molts, molts diners. El Govern ha de ser més proactiu en la prevenció.

Com portes la fama?

[Riu] És veritat que he sortit als mitjans, però si això serveix per cridar l'atenció en el tema dels riscos laborals ja haurem guanyat alguna cosa.

T'han trucat la majoria de mitjans de comunicació d'aquest país per interessar-se per la teva feina. I per part de les estacions d'esquí has rebut alguna trucada?

He treballat molt estretament amb les direccions relacionades amb riscos laborals, medi ambient i qualitat. Són coneixedors de l'estudi. M'han deixat entrar a l'empresa i això és complicat. Que deixin entrar algú de fora és difícil, i a mi m'ho han facilitat. Han estat força transparents.

Però s'han interessat pels resultats de la teva tesi?

Tant Ski Andorra com les estacions tenen el meu treball.

Quin percentatge d'accidents laborals diries que és responsabilitat de l'empresa/empresari?

Gairebé tota la responsabilitat és de l'empresa, perquè si una persona no està formada per fer una feina l'empresa està obligada per llei a facilitar-li aquesta formació. I si un treballador no està qualificat se l'ha de canviar de lloc.

Quines directrius donaries a les empreses que vulguin invertir/millorar en la seguretat laboral?

A nivell de país crec que caldria un Observatori de seguretat i riscos laborals que integri tota la matèria. A partir de les dades, que ara són molt difícils de trobar, aquesta entitat hauria de tenir quantificats accidents i mortalitat laboral i hauria de segregar aquests accidents per lleus, greus i mortals.

Crear un Observatori. Què més?

Les empreses haurien de potenciar tot allò relacionat amb l'ètica professional: qualitat del servei i del producte. Tenir cura del medi ambient utilitzant, per exemple, productes que no siguin tòxics. Bàsicament: qualitat, medi ambient i gestió en seguretat i salut laboral, aquest és el triangle que han de tenir en compte totes les empreses, i no només pensar en els beneficis.

On haurien d’incidir més?

És molt important 'l'engagement' (en anglès, “implicació”). Aquí s'ha demostrat que els treballadors que desenvolupen la seva feina a les pistes tenen un 'engagement' molt elevat. És perquè els agrada la seva feina.

Però tot i aquesta implicació es registren mig miler d'accidents laborals cada any a les pistes andorranes.

Perquè són activitats molt físiques. És un espai obert amb moltes instal·lacions. I té més riscos gestionar aquest espai natural, amb boira, fred, neu o allaus, que treballar en una universitat. A més, la majoria de lesions, tot i que algunes són greus, són de tipus traumatològic que triguen molt a curar-se.

Hi ha un enfocament de la tesi que és cridaner perquè associes accidents laborals a percepció de risc del personal?

Una de les hipòtesis treballa la relació entre el tècnic en prevenció de riscos laborals i el treballador. Es retroalimenten. És una relació estreta i s'hauria de potenciar molt més. A Andorra, la figura del tècnic és molt recent perquè la llei és del 2008, i ha estat un canvi molt gran per a les empreses, que abans no veien útil invertir en seguretat. Avui, per sort, aquesta percepció ha canviat però encara queda camí per recórrer.

S'hauria d'implicar el treballador en l'avaluació dels riscos laborals?

Sí, i s'hauria de fomentar l'organització: que formin delegats de personal, comitès d'empresa... el treballador ha de contribuir en l'elaboració del pla de prevenció de riscos. Ha de participar molt més en la gestió, perquè el tècnic pot percebre un risc com a important i el treballador potser no té aquesta percepció. Per això la comunicació entre els dos és tan important.

Aquesta percepció dependrà molt del sector laboral. Si t'explico què veig ara mateix per la finestra a l'obra que estan fent davant de casa meva...

El meu pare havia estat encarregat d'obra en una constructora. I jo quan treballava a l'hospital sempre tenia aquest sentiment de neguit quan sortia l'ambulància a una urgència. Una sortida d'urgències habitual són les caigudes d'obrers. A les pistes d'esquí estan fent una feina important per conscienciar sobre els riscos.

Has publicat la tesi però et guardes resultats d'investigacions per seguir publicant.

Sí, està a punt de sortir un perfil sociodemogràfic dels accidents d'esquí a Andorra, que publicarà la revista Ciutadans, editada pel Centre de Recerca Sociològica, de l'Institut d'Estudis Andorrans. I també estic amb comparatives d''engagement' entre treballadors d'esquí i altres professions. Vull saber si els monitors tenen més 'engagement' que, per exemple, les infermeres.

Quines correlacions dels teus estudis han estat les més sorprenents?

Més que anar a buscar molts resultats jo he volgut conèixer com està la situació. Es un estudi descriptiu i transversal de com estan les estacions d'esquí en el temps que jo les estudiava, que va ser durant la temporada 2016.

Creus que, a diferència de la percepció generalitzada que es pugui tenir, per la por que genera la possibilitat que faci perdre llocs de treball, a la neu la tecnologia pot jugar un paper important en la disminució d'accidents i de riscos laborals?

Sí. Al sector de la neu i a la resta de sectors també. Tot ajuda. Però aquí és molt important la formació. Tots han d'estar capacitats per afrontar aquest canvi de tecnològic. Cada vegada que hi ha un canvi de tecnologia l'empresa està obligada a formar el treballador. Imagina't gestionar els canons de neu amb una maquinària que no coneixes.

Imagina't pilotar un 'dron' amb explosius per provocar una allau.

El factor humà és molt important per molt que mecanitzis les tasques. Tenim els 'pisters' que porten explosius per fer caure allaus. A França l'any passat van morir quatre o cinc 'pisters'. Per això hem de tenir protocols molt marcats i que hi participin els treballadors.

I fomentar la interacció entre els tècnics de prevenció de riscos i els empleats.

(Riu) Exactament.