La taxa de fecunditat d'Andorra es desploma fins a les més baixes del món

La presidenta d'Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, ha alertat que la fecunditat al país ha patit "una baixada greu" des del 2013

El coordinador de Sociologia d’AR+I, Joan Micó, i la presidenta d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, durant la presentació de les dades de l’Observatori de la Infància.
M.P (ANA)
19/11/2024
5 min

Andorra la VellaLa taxa de fecunditat del Principat (0,79) va situar-se com a una de les més baixes en tot el món durant el 2023, només per davant de Corea del Sud (0,72). Així es desprèn de les dades de l'Observatori de la Infància que elabora el Comitè Nacional d'Andorra per Unicef i el Grup de Sociologia d'Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i que han estat presentades aquest dimarts.

Així doncs, la taxa de fecunditat andorrana, que ha anat disminuint progressivament fins a situar-se per sota de l'1 en els darrers anys, representa un valor molt inferior a la taxa d'altres països com Espanya (1,16), Portugal (1,43) o França (1,79), i també està molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (1,46). A aquesta xifra se suma la problemàtica relativa a la privació material entre les famílies monoparentals femenines, on es mostra que gairebé la meitat (48,7%) tenen molta o certes dificultats per arribar a final de mes. En el cas de les parelles amb fills, el percentatge baixa al 31%.

La presidenta d'Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, ha alertat que la fecunditat al país ha patit "una baixada greu" des del 2013, quan se situava en l'1,18. També ha posat el focus en la població menor de 15 anys, on s'ha registrat una disminució del 13,57% si es compara amb els registres del 2010. Aquest fet, doncs, xoca amb l'increment de població que ha experimentat el país durant aquests mateixos anys i que ha estat del 21,6%.

Castellanos ha atribuït la baixa taxa a diferents motius com ara el preu del lloguer, la situació laboral i la conciliació, que han contribuït a tenir menys fills i en edats més avançades. De fet, l'edat mitjana de maternitat se situa actualment en els 33,57 anys. Això no vol dir que la taxa de fecunditat hagi augmentat en les edats més avançades, sinó que s'ha experimentat una gran disminució entre les dones menors de 35 anys.

Per tal de fer front a aquesta situació, des d'Unicef s'ha advocat per implementar mesures en el conjunt de la societat, ja que "tots som responsables del que estem creant en el nostre entorn i tots hem d'agafar aquest missatge i fer-lo nostre". Precisament, una de les missions de l'entitat "és aixecar la mà quan passen coses que no haurien de passar" i exercir un paper de pressió entre les administracions.

Per la seva banda, el coordinador de Sociologia d'AR+I, Joan Micó, ha recordat que Andorra sempre ha registrat baixes taxes de fecunditat, tot i que mai s'han trobat en un valor com l'actual. "Això no ha anat millorant, sinó que cada cop la taxa ha anat baixant i la diferència entre el 2022 i el 2023 és bastant elevada", ha exposat. De fet, ha assegurat que en el moment de dur a terme l'estudi, no s'ha trobat la dada de cap altre país entre Corea del Sud -que té la més baixa del món- i Andorra. Per començar a posar solució a la problemàtica, ha indicat que cada vegada "caldrà més immigrants".

Altres dades relatives a la població d'Andorra mostren com, entre el 2013 i el 2023, s'ha produït una disminució del 41,5% dels infants que tenen menys d'un any, mentre que si es compara el grup d'edat dels 0 als 5 anys, el percentatge de reducció ha estat del 30,8%. A banda, s'indica que la població d'entre 0 i 17 anys representa el 14,8% de la ciutadania andorrana, una xifra que, novament, està per sota dels països de l'entorn com Espanya (16,8%), França (21,1%) i Portugal (15,9%) i també per sota de la mitjana europea (18%). Per nacionalitats, destaca una reducció del nombre d'andorrans des del 2010 (11.319 vs. 9.666) i especialment dels portuguesos (927 vs. 178).

A l'últim, l'Observatori de la Infància presentat aquest dimarts també detalla que el 34,9% de les llars amb fills menors d'edat no poden fer front a una despesa imprevista de 1.050 euros i el 25,4% no poden anar de vacances fora de casa almenys una setmana. En el cas de les famílies monoparentals (la gran majoria femenines) el 56,1% no poden fer front a un pagament imprevist; el 51,2% no poden marxar una setmana de vacances; el 15,4% no es poden permetre tenir la seva llar a una temperatura adequada; i el 22,9% no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix cada dos dies.

Un de cada deu adolescents té ideacions suïcides cada setmana

Un altre dels aspectes sobre el qual posa el focus l'Observatori de la Infància és en la salut mental dels joves. Micó ha assenyalat que, durant el 2024, el 10% dels adolescents tenen una ideació suïcida, com a mínim, la meitat dels dies de la setmana. Aquest percentatge, tot i que se situa un punt per sota del registrat el 2022 (quan es va fer el darrer informe), ha de servir per "posar una mica més el focus en què és la salut mental" i continuar presentant campanyes relacionades amb aquesta qüestió, ha manifestat Castellanos. A més, i segons les dades del SAAS, durant el 2023 es van registrar 4 temptatives de suïcidi d'adolescents entre els 11 i els 17 anys, una xifra que, novament, és inferior a la de l'any anterior (10).

Precisament, Micó ha avançat que el ministeri de Salut està preparant una enquesta entre els adolescents "on es demanarà sobre dades de salut mental" i també sobre d'altres "relacionades amb conductes addictives, estils de vida i salut en general". La idea, segons ha esmentat, és que els resultats estiguin enllestits al llarg dels dos o tres propers mesos.

D'altra banda, les dades de l'Observatori mostren com un 13% dels adolescents consideren regular el seu estat de salut i un 2% el consideren dolent. Això es tradueix en el fet que un 16% dels enquestats tenen símptomes compatibles amb una depressió moderadament greu o greu. Tot i l'alerta de la xifra, Micó ha asseverat que es tracta d'una dada que també és inferior a la registrada el 2022.

Així mateix, durant el 2023 la Unitat d'Hospitalització Infanto-Juvenil de l'hospital va registrar l'ingrés de 43 menors (2 infants menors de 12 anys i 30 adolescents d'entre 12 i 17 anys), la majoria dels quals van ser noies, i el Centre de Dia comptava amb 36 adolescents. Quant a les consultes externes, gairebé la meitat (44,91%) van estar relacionades amb trastorns emocionals i del comportament que habitualment ocorren en la infància i l'adolescència.

També s'ha detallat que el curs 2022-2023 el 14,5% dels escolars de sisè de primària (11-12 anys) patien sobrepès o obesitat, mentre que el percentatge es redueix a mesura que els infants són més petits: 6,7% entre els escolars de 6 i 7 anys i 6,3% entre els de 4 i 5 anys.

Menys infants víctimes de violència en l'àmbit escolar, familiar i contra la llibertat sexual

Finalment, l'Observatori de la Infància posa en relleu que durant el 2023, fins a 13 menors d'entre 11 i 16 anys van ser víctimes de violència en l'àmbit escolar (la mateixa xifra que el 2022); 17 menors de 0 a 17 anys van ser víctimes de violència domèstica (30 el 2022); i 10 menors de 0 a 17 anys van ser víctimes de delictes contra la llibertat sexual (15 el 2022).

A banda, s'indica que la policia va interpel·lar l'any passat fins a 139 menors per conductes delictes (un 30% menys que el 2022), 28 per consum de tòxics i 2 per casos d'abusos sexuals. Així, les mesures imposades pels tribunals en aplicació de la llei qualificada de jurisdicció de menors van ascendir a les 27, de les quals 26 es van incloure dins d'un programa d'activitats educatives i 1 va obtenir llibertat vigilada amb assistència educativa. Quant als casos intervinguts per l'Àrea d'Atenció a la Infància i l'Adolescència d'Afers Socials, s'ha recordat que l'any 2023 es van atendre 339 menors de 239 famílies diferents.

stats