El TC torna a tombar la recusació de la batlle demanada pels germans Cierco

Andorra la VellaEl Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs de súplica que havien formulat els germans Ramon i Higini Cierco pel fet que el mateix tribunal no admetés a tràmit el recurs d’empara que havien presentat per la recusació de la batlle Maria Àngels Moreno en el cas Landstreet. En aquest sentit, cal recordar que el Constitucional ja va dictaminar no admetre a tràmit el recurs d’empara ja que es considerava que la no recusació de la batlle ja havia estat argumentat abastament per altres instàncies judicials. Aquesta resolució es va fer pública el mes d’abril i a posteriori la representació lletrada dels germans Cierco va presentar un recurs de súplica, que ara ha estat també tombat.

En la seva resolució l’alt tribunal exposa que el lletrat dels exaccionistes majoritaris de BPA no ha aportat nous fets, ni nous elements “que contradiguin la resolució recorreguda”, una qüestió que és necessària en un recurs d’aquestes característiques i, per tant, destaca que és “procedent confirmar íntegrament l’aute d’inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, per no haver-se produït la vulneració dels drets fonamentals de la part que demanava l’empara”.

Els recurrents al·legaven que el Constitucional “no havia valorat degudament, o fins i tot havia obviat, dues al·legacions contingudes en el seu recurs d’empara”; d’una banda, que l’advocat del Govern assistís la batlle recusada en el marc d’un expedient administratiu que havia obert contra ella el Consell Superior de la Justícia i, de l’altra, que no se’ls donés trasllat de l’informe de la batlle recusada, la qual cosa al·legaven que vulnerava el principi d’igualtat d’armes.

En els seus arguments, el Constitucional recorda que el Tribunal Superior va considerar que la relació entre la batlle i el lletrat del Govern no és “permanent i estable” i que era molt anterior en el temps als fets pels quals Moreno havia instruït la causa contra els Cierco. El Constitucional posa en relleu que no és, “ni una segona instància en aquest cas, ni un tribunal de cassació o suprem que hagi de pronunciar-se sobre la legislació ordinària”. En aquest sentit, recorda que ja va resoldre que l’aute del Superior “no havia infringit cap dels preceptes que configuren legalment el dret a la recusació de batlles i magistrats; i que la seva decisió estava degudament fonamentada de manera que no arribava a cap conclusió que pogués ser considerada il·lògica, absurda, arbitrària o incongruent”. Pel que fa a la qüestió del trasllat de l’informe, posa de manifest que “el batlle o magistrat informa a l’òrgan decisor, sense que aquest informe –especialment quan la recusació no hagi estat acceptada- hagi de ser traslladat al recusant que no és part en la incidència”.