La temperatura als Pirineus pot pujar fins a 3,5 graus en un període de 30 anys
El canvi climàtic també pot ser una oportunitat de negoci per a l'agricultura i ramaderia, per exemple amb el cultiu de la vinya o les plaques fotovoltaiques a les construccions agrícoles
Andorra la VellaS’han explicat ja en reiterades ocasions, des de diverses veus expertes i partint de diferents models estadístics, les repercussions negatives que té el canvi climàtic per al medi ambient i la població en general. Però tot i que pugui semblar una paradoxa, l’escalfament global obre una escletxa a noves oportunitats de negoci, també al sector agrícola i ramader, el que en principi s’hauria de veure més perjudicat per aquest fenomen meteorològic. Totes aquestes oportunitats s’han debatut al llarg del dimarts al matí i migdia al Centre cultural la Llacuna, en unes jornades organitzades per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), amb la col·laboració de la Comunitat de Treball dels Pirineus i el Govern d’Andorra.
Abans de tot, però, els impulsors de les jornades han volgut deixar clar que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se. Ja fa temps que treballen en un estudi per analitzar de manera més regional, concretament a la zona pirinenca, com el fenomen pot afectar el territori. Partint de dades recollides pel Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (Cenma), de l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola (AEMET) i de Météo-France, es pot constatar un augment mitjà de la temperatura per dècada de 0,21 graus, comparat amb el període de referència, que és el que va del 1960 al 1990. A més, “les previsions ens diuen que podem arribar a increments de fins a 3,5 graus en alguns dels escenaris” dins la regió pirinenca, ha explicat la coordinadora de l’OPCC, Idoia Arauzo. Aquests 3,5 graus d’increment es donarien en el període comprès entre el 2070 i el 2100, i també en comparació amb el període de referència.
Pel que fa a les precipitacions, no es dona un model de pronòstic tan unànime, però tot apunta que hi haurà “un lleuger descens” de pluja caiguda. Ara bé, el que sí que augmentarà són els “esdeveniments climàtics extrems”, com les pluges torrencials (sobretot a l’hivern), o els episodis de sequera i les onades de calor, ha explicat Arauzo.
Partint d’aquí, com reinventar-se? O almenys, com sobreviure dins el sector primari? I aquí és on han donat la seva opinió diversos experts durant les jornades organitzades per l'OPCC. La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, n’ha resumit algunes, pel que fa al cas andorrà. Per exemple la vinya, és a dir, la producció de vi. L’augment de les temperatures “pot fer que els cultius s’estenguin a d’altres punts d’Andorra”, ha assegurat. Així mateix, l’aposta per un model energètic més sostenible també pot ser una oportunitat per al sector agrícola, tenint en compte que té instal·lacions susceptibles de tenir plaques fotovoltaiques per a la generació d’energia renovable. Instal·lacions com corts i granges, ha puntualitzat la ministra. És una bona manera de “diversificar els ingressos” dels agricultors i ramaders, ha afegit.
Per la seva part, el president de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), Xavier Coma, ha afegit altres plantejaments de negoci com el cultiu de nabius, que ja s’està intentant introduir al país, el foment de la transhumància o la “consolidació” del projecte de carn de qualitat d’Andorra. Això sí, sense oblidar la “importància que té el tabac dins la nostra economia”. De fet, ha opinat que gràcies als ingressos que dona el tabac “podem seguir fent recerca” per trobar aquestes noves oportunitats, tant des de l’APRA com des del mateix Govern.
Del conformisme a la resiliència
Malgrat totes aquestes noves vies de negoci plantejades, “el sector no està del tot preparat” per afrontar el canvi climàtic, ha exposat el director del departament d’Agricultura, Landry Riba, que també ha intervingut en les jornades. El motiu no és tant pels impactes que s’esperen del canvi climàtic (ja que no seran tan severs com a d’altres regions del món, com per exemple al nord d’Àfrica, ha explicat), si no per la sensació de conformisme que es respira al sector primari. “No percebem una sensació de voler canviar i transformar-se”, i en canvi sí de “persistir en el que estem fent”, ha opinat.
Riba ha parlat del concepte de resiliència –adaptat al sector i al canvi climàtic–, és a dir, de la capacitat de respondre als canvis per seguir desenvolupant-se. Sigui per transformar-se, sigui per adaptar-se o fins i tot per persistir en el que s’està fent. Però “la decisió no es pot prendre sense una anàlisi de totes les parts implicades”, ha considerat.
