Maria Ruzafa: La Ternana em va fer sentir que em volia realment

El 2021 ha estat, sens dubte, el gran any del futbol femení. Andorra no ha viscut al marge d'aquesta explosió, i el talent nacional ha començat a sortir del país per fer més gran aquest creixement. La davantera Maria Ruzafa, va fer aquest pas el passat estiu, quan va fitxar per l'Águilas murcià, de Primera Nacional, provinent de l'ENFAF. Només 5 mesos després, una oferta molt bona li ha fet canviar Águilas per Terni, i enrolar-se a les files de la Ternana, de la Serie C. ANA Esports hem parlat amb ella sobre aquests intensos mesos, tot i que a causa de casos de Covid-19 a la lliga, encara no ha pogut debutar.

Com ha acabat a Itàlia?

A l’octubre, el meu assessor em va preguntar com estava al club a l’Aguilas, i li vaig dir que més o menys que tampoc estava contenta. I em va dir que a Itàlia el mercat estava obert i ho vam començar a mirar. El primer era saber si podia sortir del club, hem van dir que sí, que tot bé i després quan vaig trobar equip a Itàlia, em van demanar una quantitat desorbitada. I això no m’ho podien fer perquè no tenia cap clàusula, però em vaig resignar a quedar-me.

Però, al final, sí que va acabar sortint del club.

Al novembre em va escriure el director tècnic de la Ternana per fitxar i li vaig dir que no que, que ja havia tingut molts mal de cap. Després va contactar a la meva agència de representació, i el meu assessor em va tornar a posar sobre la taula la Ternana, i em va dir que estaven disposats a pagar traspàs i que em volien. I bé, al final vaig acceptar, es van posar d’acord els dos clubs i vaig marxar.

Tenia més ofertes?

Tenia ofertes de Serie B, però la de la Ternana de Serie C era la única que estava disposat a pagar traspàs. El club vol lluitar per l’ascens i m'han fet sentir que em volien realment. La meva intenció era anar a Serie B, però vaig valorar el projecte i poder viure només del futbol i aquí ho puc fer. Ara estem a 10 punts del líder, que és l’únic que puja, però ens queda molts partits per endavant.

Com veu el nou club?

Molt bé! És un club superprofessional; el masculí el tenen a Serie B i no té res a veure amb on estava. A Espanya hi ha nivell, però les condicions no són bones. A Itàlia, en canvi, et paguen millor. La meva agència em van dir que a Itàlia estan interessats en jugadores de la Lliga Espanyola, i he volgut aprofitar el moment.

Ha fet un canvi radical en els darrers mesos.

Jo ja fa molts anys que volia marxar i intentar ser professional. Però va arribar la pandèmia, i em vaig quedar un any més a l'ENFAF. A Barcelona no hi volia anar, perquè en molts clubs fins i tot has de pagar. De fet el meu repte era anar a Estats Units, però amb la pandèmia no va poder ser. I per això, marxar a Murcia ja era un canvi important. Però un cop allí, vaig haver de treballar i em passava més temps treballant que no pas dedicant-me al futboll. I quan va sortir lo d’Itàlia, vaig dir, tinc 23 anys i ho faig ara o ja no podré.

Què n'espera del que resta de temporada?

M’estic adaptant als entrenaments, a les jugadores, al club... però és un equip que creu molt en mi, que té altes expectatives i m’ho han donat tot. I jo espero tornar-los-hi al camp marcant gols, que aquest és el meu objectiu personal, però sense posar-me pressió. Intentaré destacar en el que queda de temporada

Com es defineix com a jugadora?

Jo he fet un canvi, perquè una jugadora evoluciona i la part mental és molt important. Aquesta primera experiència fora m’ha ajudat molt i m'ha enfortit mentalment. Jo sóc una jugadora molt ràpida, que m’agrada jugar a l’espai. I per això em van venir a buscar de la Ternana, perquè buscaven algú amb aquestes característiques. I així puc jugar tant d’extrem o de punta, que són les posicions on em trobo més còmoda. 

Veu important sortir fora per progressar?

Sí, crec que és important sortir fora. Sé que és una putada per l’ENFAF que les jugadores marxem, però per progressar cal sortir. I a banda hi ha les noies que marxen fora per estudiar, i que no poden continuar en dinàmica de l'equip. És complicat trobar aquest equilibri. Però el que sí que puc dir, és que a l'ENFAF és dels equips que millor s'entrena.

Aquest any ha tornat la selecció. Com ho va viure?

Va ser diferent a tots els altres convocatòries, i això que jo només feia uns mesos que era fora. Et retrobes amb l’equip de sempre, però quan estàs fora, intentes aportar alguna cosa diferent a l’equip. Vius el futbol d’una altra manera. A més a més, que vingui algu de fora, quan ens retrobem, és una motivació extra per tothom.