Les terrasses del Centre Històric de la capital tindran una nova imatge aquest estiu

Andorra la VellaLes terrasses del Centre Històric d’Andorra la Vella lluiran, aquest estiu vinent, una nova imatge. L’arquitecte Miquel Mercè ha estat l’encarregat de definir el nou projecte en què la pedra, la fusta i el ferro haurien de ser molt presents. Tal com constaten des de l’Associació de Comerciants del Centre Històric, es tracta d’elements modulars que configuren un model que pretén ser “flexible, econòmic i lleuger”. En aquest sentit, s’ha prioritzat que sigui fàcil de posar i treure, que tingui un cost reduït i que alhora sigui adaptable als diferents tipus d’establiments. El projecte està clar i ara faltaria l’aprovació definitiva i que es reglamenti, des del comú, els aspectes que tenen a veure amb la col·locació d’aquestes terrasses. “Unificació no vol dir que tot hagi de ser igual”, comenta la presidenta de l’associació, Anna Riberaygua, afegint que el que es vol és “preservar i cuidar” la identitat del Centre Històric.

El que s’ha tingut en compte, tal com constaten des de l’associació, és l’entorn, tenint molt present les característiques “específiques” del Centre Històric, amb carrers estrets i diverses places. La proposta, posen en relleu, vol que hi hagi un aire unitari entre totes les terrasses de la zona però que al mateix temps hi hagi “prou varietat perquè tothom pugui escollir”. “A grans línies ja està dissenyat i la idea és que no vagi tampoc contra la identitat de cada establiment”, ha remarcat Riberaygua.

El que s’ha concebut és mobiliari mòbil, que inclou escenaris, bancs i jardineres, que es poden moure segons les necessitats. A més, es vol integrar les terrasses a l’espai públic. Tal com s’ha esmentat, s’haurà de determinar on es poden posar taules i cadires, i acotar l’espai de les terrasses actuals, un aspecte que s’haurà de fer a través d’una reglamentació comunal, que també haurà de determinar l’aspecte definitiu d’aquest mobiliari. Riberaygua destaca que esperen que l’acord de la corporació comunal perquè aquest projecte (que deriva del pla estratègic del Centre Històric) tiri endavant pugui ser una realitat en breu, per tal que els establiments tinguin també temps d’adaptar-se a la nova norma. A més, la presidenta de l’entitat recorda que l’any passat ja es va recomanar a bars i restaurants que no invertissin en mobiliari per a les terrasses a l’espera que ara es pugui reglamentar.

Un altre dels reptes de l’associació per a aquest any és una classificació dels establiments de restauració per posar en valor els i les professionals. Així, Riberaygua manifesta que el Centre Històric té “un potencial gastronòmic molt important” que es vol difondre i per aquest motiu, juntament amb la associació que engloba els xefs del país, es vol establir una comissió, amb la participació també d’algun expert, per poder elaborar aquesta mena de classificació que quedés recollida en un llibret que arribés a l’usuari final. També es vol mirar de coordinar els dies de tancament dels restaurants per “garantir el servei als visitants”. Un altre dels objectius, afegeixen, és “vehicular l’oferta del Centre Històric com a referent en la restauració de congressos i esdeveniments”.

D’altra banda, des de l’associació posen en relleu que s’estan instal·lant uns tòtems informatius a l’entrada del barri per fer els accessos més visibles i també hi ha en marxa un projecte per donar més visibilitat a les places d’aparcament de la zona.

A més, des de l’associació continuen insistint en donar una sortida als locals buits que hi ha a la zona, especialment a l’avinguda Príncep Benlloch. Aquesta és una vella reivindicació de l’entitat, que recorda que s’estan mantenint reunions amb les entitats bancàries per fer propostes concretes d’ocupació dels baixos. A més, preveuen planificar reunions amb els propietaris per mirar de donar sortida als locals buits.

Riberaygua manifesta que fan una valoració “molt positiva” de la implantació del pla estratègic, ja que representa un “quadern de bitàcola”, una eina que marca els passos a seguir perquè els comerços puguin sortir de la situació en què es troben. En aquest sentit, destaca que a la crisi econòmica, de la qual el comerç encara no s’ha recuperat, cal sumar-hi “la crisi de model” en què el comerciant ha d’adaptar-se als nous hàbits de consum. Són optimistes, però, que aquest “full de ruta” que es treballa de manera conjunta entre el sector públic i el privat acabi donant bons fruits.