Testimoni d'una voluntària: "No m'importa contagiar-me perquè el deure d'ajudar és més gran que la por"

Andorra la VellaSi una cosa ha demostrat la pandèmia és que el Principat és solidari. La gran capacitat de mobilització que ha tingut la crida de voluntaris arran de la crisi sanitària de la Covid-19 posa en evidència que la ciutadania és capaç de donar un cop de mà, i tot el braç, si fa falta.

La Sylvia Liroz, una navarresa de 38 anys establerta al país, és una bona prova d'això. Durant anys va treballar d'auxiliar d'infermeria, però quan es va traslladar a Andorra va canviar la residència d'avis per una botiga de l'eix comercial. "Quan va aparèixer el grup de Facebook de voluntaris per la Covid-19, no ho vaig dubtar i vaig oferir la meva ajuda, perquè la feina d'infermeria és com muntar en bicicleta, no s'oblida mai!", explica la Sylvia a l'ARA Andorra després d'haver acabat el seu torn a l'hotel Centric . Atén els padrins que el centre sociosanitari Salita ha traslladat allà per evitar que els residents es contagiïn entre ells. "El grup de Facebook em va posar en contacte amb la Creu Roja Andorrana i ells em van derivar a l'hotel amb els padrins, on hi vaig cada dia, durant tot el matí, des de dilluns passat", detalla.

Els voluntaris treballen colze a colze amb el personal sanitari i fins i tot en alguns casos aprenen allà mateix com fer algunes tasques d'atenció a la gent gran. "Hem format un grup molt maco i estem molt a gust", expressa la Sylvia, que des de l'altra banda de la línia assegura encoratjada, "no m'importa contagiar-me. Si m'ha de passar, serà fent voluntariat o traient el gos, però el deure d'ajudar és més gran que la por".