Tomben la recusació d'Emili Campos a una magistrada per incerta

Andorra la VellaEl Tribunal Superior ha confirmat la decisió del Tribunal de Corts de tombar la petició de recusació feta per l’advocat Emili Campos contra una magistrada. El text que recull la sentència té una certa ambigüitat perquè no és clar quin és el fet concret que motiva l’acció legal de Campos. En principi, sembla interpretar-se que un client de Campos hauria presentat una querella, que possiblement hauria guanyat, contra un o una familiar de la magistrada. El lletrat entén que aquesta circumstància pot provocar animadversió en els casos que ell porti davant aquesta magistrada. I vol recusar-la.

El Tribunal Superior destaca que Campos ni tan sols facilita els elements de persona i fets per poder valorar realment de què s’està parlant. Ni ha explicat la persona que genera la incompatibilitat ni els motius pels quals la genera. La sentència destaca que “com ho precisa el Ministeri Fiscal en el seu escrit, la part recurrent no precisa ni les circumstàncies, ni tan sols qui és la persona vinculada a l’esmentada magistrada contra la qual el client del lletrat va interposar una querella, el què impedeix valorar concretament en qualsevol cas, tot supòsit de recusació amb relació a aquesta al·legació”.

Motivació

El Superior recull que els batlles i els magistrats “poden ser recusats, en els supòsits següents: Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l’acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació”.

Campos “ni ha acusat ni ha formulat cap demanda a títol personal contra la magistrada“. Pel fet que c”om a advocat hagi assessorat tècnicament un client per interposar una demanda contra la magistrada o bé un

perjudicat per interposar una querella contra una persona vinculada a ella i n’hagi obtingut una condemna, no suposa que la magistrada no pugui conèixer de la present causa. En efecte, els supòsits de fet al·legats pel Sr. Campos no estan previstos com a causa de recusació”.

El fet que una “tercera persona sota la direcció lletrada del Sr. Campos hagi formulat una demanda o una querella contra la magistrada o contra una persona vinculada amb dita magistrada, no és manifestament pertinent per arribar a aquesta conclusió”. Per tant, la recusació s’ha de rebutjar per falta de motivació.