Torna a sortir el Sol a l'Artística Serradells

Andorra la VellaLa pandèmia de la Covid-19 ha impactat directament en la preparació de molts esportistes que, en el millor dels casos van veure aturats els seus entrenaments durant uns mesos, i en el pitjor, les mesures sanitàries els hi han impedit entrenar amb normalitat durant gairebé dos anys. I després, hi ha el cas del Club Artística Serradells. Els problemes per al desenvolupament habitual de la pràctica esportiva de la gimnàstica artística va començar força abans del coronavirus. Va ser amb l'incendi dels Serradells, on les joves gimnastes es van quedar sense la seva casa esportiva. I d'això, en fa ja tres anys. Avui, després de recuperar, en certa manera, la normalitat, les atletes comencen a veure sortir el Sol. I això es nota en els resultats, ja que una de les seves integrants, Ona Betrian, s'ha classificat per a la Final A dels campionats regionals francesos.

"Han estat tres anys molt durs per les nenes. Primer perquè ens vam quedar sense lloc on entrenar fixo, amb l'incendi, i després perquè no s'entrenava amb normalitat i no hi havia un objectiu perquè no hi havia competicions" recorda l'Eliana Gonçalves, una de les entrenadores, juntament amb Anna Ribas i que compta amb Míriam Torra com a cap. "Les primeres setmanes, les nenes se sentien frustrades, perquè al tornar a entrenar era com tornar a aprendre coses que ja sabien fer, però l'evolució ha estat molt ràpida i molt bona" afegeix l'entrenadora Anna Ribas. Un cop superat els esculls, els resultats comencen a aparèixer en un club on, a diferència dels seus competidors, només entrena 3 cops a la setmana, en lloc de cinc i, malgrat tot, es compleixen els propòsits. "Quan vaig veure que m'havia classificat, em vaig emocionar molt perquè no m'ho esperava!" recorda l'Ona amb un somriure que no pot amagar i que va afegir que "també estic molt contenta perquè em van sortir altres elements". Sobre els anys sense competir, recorda que "quan ens van dir que hi havia una competició, faltava menys d'un mes! Va ser molt fantàstic perquè en teníem moltes ganes".

Precisament, la represa de la normalitat tant en els entrenaments i les competicions, i el bloqueig emocional que això havia comportat, és una de les tasques que més han hagut de fer les entrenadores. "Ara puc dir que he trobat aquella il·lusió que havia perdut. L'any passat havia perdut aquelles ganes de fer gimnàstica, i ara amb la tornada a la normalitat, he tornat a descobrir aquella il·lusió" ha explicat la també gimnasta Marta Valero. La importància de comptar amb objectius com són les competicions són un plus motivacional per a les gimnastes. És el cas de la Clàudia Soldevila, que ha passat aquesta temporada d'escolars a competició. "M'agrada molt poder competir, i els nervis abans de la competició" ha relatat, tot i que ha afegit que "en la primera, vaig estar molt nerviosa, però després, amb l'ajuda de les entrenadores vaig aprendre a gestionar els nervis".

La mirada en els Jocs dels Petits Estats

Qualsevol entitat esportiva del Principat té, a mitjà termini, la mirada posada en els Jocs dels Petits Estats, que es disputaran el 2025 a Andorra. El cas de la gimnàstica artística no és diferent. "Pensem que hi ha talent i que alguna d'aquestes esportistes podria arribar a competir en els jocs" afirma Ribas. No obstant això, Gonçalves, que és l'única gimnasta que ha participat en aquesta competició, concretament a Mònaco 2007, ha afegit que "necessitaríem un programa similar com el de l'esquí escolar, perquè tenim talent, però ens fa falta temps i entrenar en condicions per tal de poder competir en igualtat de condicions amb els altres països".

La millora de les instal·lacions és crucial. "Estem entrenant només tres dies a la setmana, quan les nostres rivals franceses, per exemple, n'entrenen cinc" diu Gonçalvez. Precisament, el poc entrenament i els bons resultats és quelcom que sorprèn. "Moltes vegades, quan els rivals saben en les condicions que treballem, se sorprenen que puguem aconseguir aquest nivell" destaca Ribas. La manca d'un pavelló en condicions, i especialment d'un fossar on poder practicar les acrobàcies, és una necessitat cabdal per a l'Artística Serradells. "Quan diem que cal millorar les instal·lacions, no és pas per caprici, és perquè en cada una de les acrobàcies, una mala caiguda pot provocar lesions greus" diuen les entrenadores.