El treballador explotat a Auvinyà exculpa els propietaris de la finca
L’home explica que la família titular de l’explotació agrícola no estava al cas de la seva situació i posa de relleu els gestos generosos que tenien amb ell
Andorra la VellaEl Julio, el treballador explotat durant dotze anys en una explotació agrícola a Auvinyà per part dels masovers, ha volgut matisar que la família propietària de la finca no estava al corrent de la seva situació irregular. En declaracions a l’ARA Andorra, l’home explica que eren la dona del masover i aquest els que feien i desfeien.
Arran de l’abast mediàtic que ha tingut el cas, el Julio ha rebut amenaces però també nombroses mostres de suport. Agraeix especialment l’atenció rebuda per part dels serveis socials, els agents de la policia que han portat el seu cas i molt especialment l’afecte que li han donat “algunes infermeres de l’hospital, que m’han tractat com una persona”.
El treballador ha rebut assessorament per part de l’USdA i, per la seva banda, l’advocada amb qui ha contactat estudia el cas, del que cada dia se’n coneixen nous detalls. A mesura que avança la investigació, al marge del judici ràpid ja celebrat, s’ha sabut que la propietat de la finca es va interessar per ell durant tot el temps que va estar hospitalitzat, duent-li roba i aliments i ajudant-lo a buscar una solució a una situació que el masover i la seva esposa havien dut amb absoluta clandestinitat. A tall d’exemple, li deien que si algú li demanava per la seva situació havia de dir que vivia a la Seu d’Urgell.
El Julio recorda que durant els darrers anys havia rebut vàries ofertes de treball, una d’aquestes de la mateixa propietat de la finca, i que el masover sempre li havia dit que no les acceptés o el farien fora d’Andorra. Amb els ulls plorosos, explica també que abans no va decidir llogar-se un pis a Sant Julià, vivia amb la família del masover a canvi de destinar part del seu salari –que de vegades era inferior al pactat– a les necessitats de la casa o les d’algun membre, com pagar la meitat de la compra d’un ordinador per la filla dels masovers. El Julio recorda amb impotència com alguns dies “passava gana després de pujar a peu des de Sant Julià fins a Auvinyà mentre el cap anava en una camioneta”.
El Julio, que ha pogut normalitzar la seva situació al país, espera poder-se operar del maluc que es va trencar arran de l’accident laboral que va destapar el cas, i que l’obliga a caminar amb crosses. Un cop recuperat, explica amb il·lusió que li agradaria trobar una feina i continuar vivint prop de la seva única família, el nebot i la neboda que té a Andorra.