Tristesa a Educació per l'afer (encara no resolt) del vel

Andorra la VellaL'ensenyament obligatori és fins als 16 anys, però "voldríem que tothom continués estudiant fins als 18, i potser arribarà el moment que el farem obligatori" fins a aquesta edat, sempre que tinguem moltes opcions diversificades, ha manifestat la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, durant la visita a l'ampliació de l'escola andorrana de batxillerat. De fet, durant el discurs, la ministra ha exposat que hi ha un baix índex d'abandonament escolar prematur, ja que cada cop arriben més alumnes a batxillerat i a la formació professional. "Estem avançant a què la gran majoria de joves continuïn fins als 18 anys estudiant i crec que és cap on hem d'anar", ha remarcat, afegint que cada cop més alumnes obtenen el graduat.

Amb aquesta bona salut del sistema educatiu, Vilarrubla i el cap de Govern, Xavier Espot, han visitat les noves instal·lacions de l'escola andorrana de batxillerat que s'ha ampliat amb 700 metres quadrats amb una inversió de 2,2 milions d'euros. Així, s'ha construït un edifici annex al ja existent a la Margineda amb una aula de música insonoritzada, dues sales de reunions per a una desena de persones i quatre aules noves, a banda d'ampliar la sala de professors. A més, amb la connexió dels edificis, "hem aconseguit un patí cobert", ha comentat la ministra. Fins al moment, els alumnes de batxillerat no en tenien cap, i ha estat una millora que han agraït pels dies de pluja, han explicat des del Govern.

Aquesta ampliació respon principalment al gran nombre d'alumnes que fan batxillerat, que ha augmentat significativament al llarg dels anys. De fet, l'escola es va inaugurar el 2002 amb 45 alumnes i 12 professors i actualment, al cap de 20 anys, hi ha 450 alumnes i 55 docents, ha recordat el cap de Govern. La titular d'Educació i Ensenyament Superior també ha indicat que la nova organització del batxillerat ha provocat que es facin grups més reduïts i per tant, que es necessitin més aules.

Vilarrubla ha exposat que abans el batxillerat es dividia en quatre itineraris, i actualment, cada alumne fa un procés d'autoreconeixement i decideix el seu propi itinerari. "Hi pot haver tants itineraris com alumnes, i per tant, els grups es barregen", ha indicat, assegurant que a nivell de logística i d'espais és molt més complex que el batxillerat estàndard. La valoració des del ministeri sobre aquest nou batxillerat és molt positiva. Amb aquesta quarta promoció, ja s'han anat fent reajustaments, però els mateixos alumnes, es mostren agraïts pel canvi "perquè veuen que tot allò que aprenen no és només memoritzar i veuen que sempre ho han de posar a la pràctica", ha detallat la ministra.

Sobre aquest creixement, Vilarrubla ha assegurat que és "una dinàmica que es mantindrà". Així, aquestes noves instal·lacions, permetran, com a mínim, donar resposta als propers 10 o 20 anys, segons les xifres que s'obtenen de l'àrea de Planificació Educativa i dels estudis demogràfics. El principal gruix d'alumnes pels propers 10 ja es troba actualment escolaritzat, i per tant, les "xifres que tenim són bastant reals".

Tristesa al ministeri per l'afer del vel

"Sempre que un alumne no va a l'escola ho vivim amb molta tristesa perquè pensem que l'educació és un dret fonamental i clau per qualsevol persona", ha expressat Vilarrubla, quan ha estat preguntada sobre l'afer del vel i dels dos alumnes que no van a l'escola. El cas es troba actualment al ministeri d'Afers Socials seguint els protocols d'absentisme escolar. Sobre la possibilitat de canviar d'escola, la ministra ha informat que, en qualsevol cas, són les famílies qui han de sol·licitar el canvi. Aleshores, des del ministeri "valorem si aquesta situació és la correcta per cada un dels alumnes, si els proporciona una millora, si hi ha plaça o si és el moment adequat", ha declarat la ministra, insistint que en cada cas s'ha d'analitzar si per exemple, un canvi de sistema és la solució o si el fet de no anar a l'escola va més enllà.

La pandèmia a les escoles

Finalment, Vilarrubla ha reiterat, que la utilització de la mascareta a les escoles s'adaptarà en cada moment en funció de la situació. Si en un futur es pot tornar a treure com a l'inici de curs, ha assegurat que ho faran, però ha remarcat que en cada situació s'han de valorar els avantatges i els inconvenients. En aquests moments, ha comentat que l'ús de la mascareta és necessari, però ha exposat que a l'inici del curs, després dels cribratges massius i amb una situació controlada, van valorar treure-la per afavorir l'aprenentatge dels més petits. D'altra banda, després de tot l'any passat mantenint la presencialitat a les aules, l'aposta de l'executiu continua anant en aquest sentit, sobretot, després que gran part dels joves entre 12 i 18 ja hagin rebut la vacuna.

El 100% de les escoles públiques ja compten amb la certificació d'Escola Verda

El programa Escola Verda, una iniciativa impulsada pels departaments de Medi Ambient i Educació del Govern i dinamitzada i gestionada ja fa 11 anys per Andorra Sostenible, ha assolit l'objectiu d'instaurar-se al 100% dels centres educatius públics del país. Així s'ha deixat palès aquest dilluns durant l'acte de lliurament de plaques i guardons d'Escola Verda que s'ha celebrat a l'auditori Rocafort del Centre cultural i de congressos lauredià. Aquestes dades, per tant, representen que el projecte ja compta amb un total de 32 centres dels tres sistemes educatius i fins a 10.682 alumnes adherits.

D'aquesta manera, durant el curs 2020-2021 són deu els centres educatius que s'han adherit al programa. Concretament han passat a formar part del projecte l'escola francesa de primera ensenyança d'Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany; l'escola francesa de maternal d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany, i l'Agora International School. En aquest punt, cal destacar que només queda un centre educatiu del país per adherir-se al projecte.

Tal com ha manifestat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, "fa 11 anys ja vam entendre que era importantíssim crear consciència i educació en la sostenibilitat a nivell dels joves i dels infants perquè en el futur això crearà adults responsables que es comportin en favor de la sostenibilitat". Aquest aspecte, segons ha dit, també es va posar sobre la taula durant la celebració de la COP26, ja que va ser allà on "es va tractar la importància que els joves estiguin en la presa de decisions perquè seran qui faran canviar el planeta cap a un model més sostenible".

Per la seva banda, la titular d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha posat en relleu que amb aquesta certificació "encara no hi ha prou", ja que "cada vegada tenim més dades científiques que ens diuen que el canvi climàtic ja és aquí i cada vegada hem d'actuar amb més contundència". D'ara endavant, per tant, la ministra ha assegurat que "hem de tornar a revisar els requisits -del programa Escola Verda- per mantenir la reputació que té i perquè l'exigència cada vegada ha de ser més gran en aquest sentit".

A banda de l'entrega de la certificació als representants de les escoles presents, l'acte també ha permès fer entrega de 19 guardons a diversos centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats durant el curs 2020-2021 que reconeixen la continuïtat del compromís d'aquests centres amb el programa Escoles Verdes.