Trump parlarà amb Putin dimarts sobre la fi de la guerra d'Ucraïna

Andorra la VellaEl president dels Estats Units, Donald Trump, té previst parlar aquest dimarts amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, sobre el final de la guerra d'Ucraïna. Trump ha assegurat que els respectius equips negociadors ja han abordat la qüestió de "repartir-se alguns actius" i que "durant el cap de setmana han fet molta feina". Els comentaris els ha fet als periodistes a bord de l'Air Force One en el trajecte entre Florida i Washington. Moscou fins ara s'ha mostrat reticent a l'alto el foc.

"Volem veure si podem acabar la guerra. Potser podrem o potser no, però crec que tenim una molt bona oportunitat", ha afirmat el president. Els Estats Units han presentat a Rússia una proposta d'alto el foc de 30 dies que Ucraïna ja va acceptar la setmana passada, però sobre el terreny els atacs s'han intensificat. Particularment, les tropes russes estan avançant a la regió de Kursk, ocupada per tropes ucraïneses des de l'estiu passat i que Moscou està recuperant abans de seure a la taula. "Parlarem de terres i de plantes d'energia", ha dit Trump quan els periodistes li han preguntat sobre les concessions que hauria de fer Ucraïna.

Les paraules de Trump arriben després que el seu enviat Steve Witkoff digués diumenge en una entrevista a la CNN que Putin, amb qui es va reunir dimecres, "accepta la filosofia de Trump" sobre l'alto el foc. Witkoff va assegurar que la conversa amb el president rus havia estat "positiva" i "basada en solucions", però no va aclarir res sobre les reticències del Kremlin amb la treva: el desplegament de tropes europees, el reconeixement de la sobirania russa sobre els territoris ucraïnesos ocupats, o la fi de l'ajuda militar a Kíiv. Putin va dir dijous que estava disposat a discutir sobre la treva, però que encara hi havia grans temes pendents de negociar.

Tropes europees

Un dels esculls continua sent la negativa del Kremlin a acceptar el desplegament de tropes europees en territori ucraïnès per verificar l'alto el foc. Putin no en vol ni sentir a parlar, perquè el seu objectiu és mantenir Ucraïna dins la seva àrea d'influència. Les potències militars europees s'han ofert a enviar les tropes com a garantia per a Kíiv i també per mostrar el seu compromís als Estats Units, i aquest dilluns els ministres d'Exteriors europeus discutiran a Brussel·les com avançar. El president francès, Emmanuel Macron, ha reiterat aquest cap de setmana que, com a país sobirà, Ucraïna no ha de demanar permís al Kremlin per acceptar el desplegament europeu: "Si Ucraïna demana que les forces aliades es despleguin al seu territori, no li correspon a Rússia acceptar-ho o rebutjar-ho", ha dit Macron en una entrevista amb diversos diaris francesos.

Diumenge al vespre el número dos del ministeri d'Exteriors rus, Aleksandr Gruixkó, va dir que un armistici amb Ucraïna hauria de respondre als requisits de Moscou: "Demanarem garanties de seguretat blindades, entre les quals l'estatus neutral d'Ucraïna amb el rebuig dels països de l'OTAN a acceptar-la".

Mentre el front diplomàtic es mou entre cortines, el president ucraïnès ha rellevat el seu cap de l'estat major, Anatoli Barhilevitx, per Andrí Hnatov, que ha definit com un "home de combat" que ha d'aportar "més experiència en la planificació d'operacions ofensives i defensives i desenvolupament més actius al sistema". L'objectiu de Kíiv és millorar l'eficiència i la coordinació del seu exèrcit.