Txernòbil i la guerra: obligats a abandonar la llar per segona vegada

EncampEl conflicte armat a Ucraïna ha capgirat la vida de milers de persones, les quals s'han vist obligades a abandonar els seus habitatges a causa de la difícil situar que es viu des del 23 de febrer al país de l'est d'Europa. Aquest és el cas de la Zhanna i el Valrii Zakrevska que han hagut d'abandonar casa seva per segona vegada després de viure en primera persona l'accident nuclear succeït a Txernòbil el 26 d'abril del 1986. La parella, de 59 i 64 anys, respectivament, viu a Encamp amb la seva filla, l'Anna, i van ser dels primers refugiats a arribar al país quan va esclatar la guerra després de sis dies de viatge.

"És la segona vegada que hem tingut d'abandonar la nostra llar" afirma el Valrii, qui explica que van haver de deixar la seva llar i venir a Andorra per protegir-se dels atacs russos, però aquesta no ha estat la primera vegada que s'han vist obligats a traslladar-se, ell treballava Txernòbil fa gairebé 40 anys quan va tenir lloc l'accident nuclear, pel qual van haver de mudar-se a la Kíiv. "Vivíem a Prípiat, prop de la instal·lació i de la frontera amb Bielorússia, on vam néixer, però a causa de la catàstrofe vam marxar i ens vam traslladar a la capital", comenta. I recorda el moment que es va iniciar el conflicte. "A les 4.30 hores del 23 de febrer vam començar a sentir forts trets i vaig alertar a la meva dona i pensàvem que era impossible, però el malson es va fer realitat, Rússia ens estava atacant", assevera.

En aquell moment van donar el tret de sortida a tota una odissea per arribar al Principat. Van esperar per veure com es desenvolupava la situació i l'endemà van decidir marxar del país i tornar a deixar enrere casa seva davant "la incertesa i la violència del conflicte". La Zhanna i el Valrii van sortir de Kíiv a les set el matí i, finalment, van arribar a Encamp al cap de sis dies. "Era la primera vegada que viatjàvem per Europa amb el nostre cotxe, que té més de quinze anys, i els 15.000 quilòmetres que vam recórrer van ser tota una aventura", diu. La parella recorda el companyerisme i l'hospitalitat de la població ucraïnesa que es quedava per defensar el país, "que oferien begudes calentes i mantes a la multitud de persones que feien cua" per creuar cap al país veí.

La Zhanna i el Valrii encara ara no s'arriben a imaginar que una situació així "pogués passar en ple segle XXI, sembla una pel·lícula de terror, ara mateix hauria d'estar plantant tomàquets a l'hort". La guerra, a banda de capgirar la vida de milers de ciutadans, també ha trencat algunes famílies ucraïneses i russes i per la parella ha suposat un distanciament amb una part. "Els amics pròxims han marxat i estan en un lloc segur, però s'està vivint una guerra de desinformació a Rússia, tenim familiars que donen suport a Putin i que afirmen que hi ha feixistes a Ucraïna", exposa i manifesta que l'arma del president rus "és la por, i l'està exercint al màxim, posant una bena als ulls a la població".

L'inici del conflicte armat ha provocat una volta de 360 graus a la vida de la Zhanna i el Valrii, qui comencen a refer el seu dia a dia buscant feina i gaudint del permís de residència durant un període de dos anys, però no descarten tornar al seu hogar quan la situació ho permeti per recuperar aquelles coses, persones i sensacions que han deixat enrere.