La UE es bolca en Zelenski i confirma el rearmament

Andorra la VellaDonald Trump cada cop s'alinea més amb Vladímir Putin i arracona Volodímir Zelenski. Però Ucraïna no està sola, li queda el suport inequívoc de la Unió Europea, o això és el que li han volgut traslladar els líders europeus aquest dijous en la cimera que s'ha fet aquest dijous a Brussel·les. "Estem i estarem al teu costat", ha dit el president del Consell Europeu, António Costa. I el president ucraïnès li ha agafat el guant. "Gràcies pel suport que ens heu donat des del principi de la guerra, i durant aquests anys i aquesta última setmana. [...] Els ucraïnesos sabem que no estem sols, i així ho sentim", ha dit Zelenski.

De fet, l'objectiu principal de la cimera és escenificar i deixar clar que la UE continua fent costat a Ucraïna, malgrat l'abandonament de la Casa Blanca. En aquest sentit, els caps d'estat i de govern han avalat el pla presentat per la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen dimarts passat per rearmar Europa i continuar donant suport a les tropes ucraïneses, i fins i tot han instat Brussel·les "a fer propostes addicionals per trobar noves fonts de finançament per a la defensa de la UE".

La mesura més destacada que inclou el pla de Von der Leyen és la flexibilització de les normes fiscals. És a dir, que la despesa militar no computi a l’hora de calcular el dèficit dels estats membres, que actualment ha de ser com a màxim del 3% del seu producte interior brut (PIB). Concretament, Brussel·les calcula que els governs tindran un marge per ampliar els diners que es gasten en 1,5 punts percentuals més dels seus respectius PIB, que significarien uns 600.000 milions d’euros extres. A més, Brussel·les planteja que la UE avali préstecs als estats membres per un valor de 150.000 milions d’euros per potenciar les inversions en defensa. En total, la UE mobilitzaria uns 800.000 milions d'euros en quatre anys.

En aquest sentit, fonts diplomàtiques no descarten que s'acabin aprovant uns nous eurobons, tal com demanen països com França o Espanya. De fet, cada cop són més els estats que donen suport a la creació de deute comú similar al que es va desplegar per a la covid, i alguns dels socis que sempre han sigut dogmàtics de l'austeritat també ho veuen amb bons ulls, com és el cas de Dinamarca o Finlàndia.

Fins i tot el futurible canceller alemany, Friedrich Merz, va anunciar ahir reformes constitucionals per poder superar els estrictes límits fiscals d'Alemanya i poder incrementar la despesa militar. En aquest sentit, l'encara caneller alemany, Olaf Scholz, ha demanat una flexibilització més important i allargada en el temps de les regles fiscals que ha plantejat Von der Leyen. Aquest posicionament contrasta amb el que va tenir durant la crisi econòmica del 2008, que es va negar a donar més marge fiscal als països que van patir més la crisi, com Espanya, malgrat que fins i tot perillava l'euro.

En canvi, de moment no compta amb un vistiplau unànime l’enviament de tropes de pau europees en territori ucraïnès com una garantia de seguretat perquè Putin respecti un potencial alto el foc. A hores d'ara, tot i que no ho descarten, diversos països, com Alemanya o Espanya, encara veuen prematur parlar-ne quan encara no s'ha tancat cap mena d'acord ni d'alto el foc. S'hi mostren obertament a favor Emmanuel Macron, que n'ha estat el màxim impulsor, i el Regne Unit. Sigui com sigui, és una les principals línies vermelles de Moscou, i el president rus ha avisat aquest dijous que el Kremlin no pensa acceptar-ho.

Amb tot, Zelenski sap que necessita els Estats Units de la seva banda i vol evitar de totes totes que Trump i Putin li facin la pinça. Per això, més enllà dels seus agraïments als líders europeus, ha allargat la mà a Washington després de l'esbroncada del president estatunidenc i ha assegurat que tornaran a tenir una "reunió profitosa" la setmana que ve amb representants dels EUA. En aquest sentit, l'enviat especial dels Estats Units pel Pròxim Orient, Steve Witkoff, ha dit en una entrevista televisiva que el president estatunidenc planeja una trobada la setmana que ve a l'Aràbia Saudita per discutir l'alto el foc de la guerra. Es preveu que la reunió sigui entre el secretari d'Estat, Marco Rubio, i l'assessor en seguretat nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, i el principal assessor de Volodímir Zelenski, Andrí Iermak.

D'altra banda, els socis europeus també han ratificat el seu suport a Ucraïna i han tornat a reclamar una cadira d'Ucraïna en les potencials negociacions de pau. "No pot haver-hi negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna", diuen les conclusions acordades per als 26 líders europeus. De fet, l'únic dirigent que no les ha firmat ha sigut el primer ministre hongarès, el prorús d'extrema dreta Viktor Orbán, que ha aigualit el clam unitari de la Unió Europea en favor de Kíiv. Tot i això, Costa li ha tret ferro al fet que Hongria continuï anant a contracorrent. "Un país tot sol no crea divisió a la UE, vol dir que aquest país es troba aïlla", ha dit el president del Consell Europeu.

L'escut nuclear francès

L'exèrcit estatunidenc ha sigut des del final de la Segona Guerra Mundial el paraigua protector d'Europa, però ara Trump amenaça de posar-hi fi i els aliats europeus es veuen empesos a recuperar l'autonomia militar. Entre d'altres, els països de la UE ja s'estan espavilant a buscar un substitut a la seguretat nuclear que els brinda els Estats Units i tothom ha mirat cap a França, que és la principal potència militar del bloc europeu i compta amb armes atòmiques.

Al seu torn, el copríncep francès, que sempre ha optat per potenciar la força militar europea i deixar de dependre de la Casa Blanca, s'hi ha posat bé i dimecres va mostrar-se predisposat a protegir tot el territori comunitari amb el seu armament nuclear, cosa que ja han celebrat públicament països com Lituània o Polònia. Cal recordar que, més enllà de França, a Europa l'únic altre país que té aquest tipus d'armes és el Regne Unit.

Ara bé, es troben molt lluny d'assolir els nivells de caps nuclears que tenen els Estats Units, que en té 898, i l'exèrcit francès només en té 56. Per això, Scholz ha advocat per no deixar perdre la protecció nuclear que brinda el Pentàgon.