La UE s'obre a proposar més mesures per rearmar el bloc comunitari
Von Der Leyen marca el camí de la nova Unió Europea en els primers 100 dies de mandat
Andorra la VellaUrsula von der Leyen va haver d'afrontar en el primer mandat una pandèmia i l'inici de la guerra d'Ucraïna, cosa que va derivar en una crisi de preus i energètica. I, en el començament de la seva segona legislatura al capdavant de la Comissió Europea, ja ha hagut de fer front al retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, que amenaça amb una guerra comercial i amb tallar les relacions euroatlàntiques. "El món està canviant a la velocitat de la llum i els canvis geopolítics estan sacsejant les aliances", ha constatat la conservadora alemanya en la roda de premsa del balanç dels seus primers 100 dies del segon mandat.
En aquest context, la conservadora alemanya s'ha vist empesa a tirar endavant en només pocs mesos un reguitzell d'iniciatives que pretenen marcar el camí d'una Unió Europea completament transformada en molts aspectes. Les més destacades, i que suposen un canvi de paradigma més important, tenen a veure en el terreny de la seguretat. Aquest mateix diumenge Von der Leyen ha anunciat que convocarà la primera trobada de comissaris europeus per parlar estrictament sobre qüestions de defensa i, entre altres coses, s'ha obert a incrementar les ambicions del pla de rearmament que han acordat els líders europeus.
Tot i que de moment no obre la porta a la creació d'uns eurobons com els de la covid per a defensa, Von der Leyen es mostra predisposada a afegir iniciatives en la seva estratègia per guanyar autonomia militar respecte als Estats Units. De fet, en la cimera de Brussel·les de dijous passat, els caps d'estat i de govern de la UE ja van instar la Comissió Europea "a fer propostes addicionals per trobar noves fonts de finançament per a la defensa". És a dir, mesures que se sumin a la flexibilització de les regles fiscals i l'aval de la UE de préstecs per a defensa als estats membres, amb les quals es preveu mobilitzar uns 800.000 milions d'euros. "No hi ha res fora de la taula, estic oberta al que sigui necessari", ha respost la presidenta de la Comissió Europea als líders europeus.
D'altra banda, Von der Leyen ha anunciat que aquesta setmana presentarà el pla per agilitzar i incrementar els retorns d'immigrants que viuen en territori comunitari de manera irregular. En aquest sentit, ha assegurat que "es prohibirà l'entrada" a tots aquells que ja hagin "hagut de ser expulsats per la força", i que se serà "més estricte allà on hi hagi riscos en seguretat", com pot ser la frontera de Polònia amb Bielorússia, a qui la UE acusa d'instrumentalitzar políticament l'entrada d'immigrants.
En canvi, la conservadora alemanya no esmenta la creació de centres en països tercers per deportar-hi migrants, tal com ha impulsat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, a Albània. Cal recordar, però, que Von der Leyen ja s'havia mostrat predisposada a proposar una iniciativa similar a la d'Itàlia, però per al global de la UE, cosa que presenta dubtes legals. "Serem assertius, però també garantim que actuarem amb total respecte a la llei internacional i els drets fonamentals", ha promès la presidenta de la Comissió Europea.
Una UE més competitiva
L'altre gran repte que ha d'afrontar la Comissió Europea és l'agressiva competència comercial de la Xina i els Estats Units, i el declivi de la indústria europea i el creixement econòmic raquític de l'eurozona. En la línia del que marcava l'informe de Mario Draghi, Von der Leyen ha recordat les iniciatives milmilionàries de la Unió Europea per potenciar les factories d'intel·ligència artificial, com la de Barcelona, i per incrementar la competitivitat del continent.
Així doncs, ha destacat les inversions i estratègies per impulsar la indústria neta de la Unió Europea, com són la fabricació de les bateries elèctriques i dels plans per garantir l'accés a energia bé de preu a llarg termini. També ha subratllat la importància de la iniciativa per reduir la burocràcia de l'administració que han d'afrontar les empreses europees, sobretot les petites i mitjanes. En total, Brussel·les calcula que suposarà un estalvi d'uns 6.000 milions d'euros anuals per a les companyies.
D'altra banda, la cap de l'executiu comunitari també ha destacat la importància de teixir noves aliances, sobretot davant de l'abandonament de Trump i de l'empitjorament de les relacions entre la UE i la Xina. Així doncs, ha celebrat l'acord comercial amb Mercosur i, entre d'altres, els primers contactes amb l'Índia per arribar a nous pactes, sobretot en matèria de tecnologia. "Aquesta Comissió [Europea] està preparada per afrontar totes les crisis d'avui; necessitem rapidesa i determinació", ha conclòs Von der Leyen.
