Un viatge a les entranyes de la Comella

Andorra la VellaEntrar al centre penitenciari de la Comella és com endinsar-se en l'interior d'una gàbia d'ocells amb les ales tallades. Darrere dels murs infranquejables de la presó andorrana de màxima seguretat situada en una estructura vertical, la frase privats de llibertat és un concepte forjat de forma permanent dins de la normativa del centre. Amb una capacitat per 142 interns (repartits entre els diferents mòduls), en l'actualitat, 64 places estan ocupades, el que implica que a la Comella poc li falta per estar al 50% de la seva ocupació.

Si hi ha algú que sap com funcionen les coses a l'interior del recinte, aquest és Miquel Àngel Garcia, oficial, màxim grau que existeix avui en dia dins del centre penitenciari. Garcia va començar ara fa 20 anys, primer de tot com a agent i va anar escalant posicions fins a arribar on és ara. Tot i que la seva tasca és més de despatx i sanitària, reconeix "que t'has de preparar psicològicament per fer front a situacions dures que es viuen dins de la presó". Pel que fa al comportament dels interns dins de la Comella, Garcia explica que "hi ha hagut temporades conflictives", tot i que en l'actualitat, "el comportament és correcte i no tenim cap queixa en aquest sentit".

El dia a dia d'un intern

Dins de la Comella, els interns tenen moltes coses a fer, aquells que ho vulguin poden participar en tot un seguit d'activitats personalitzades que inclouen tallers de treballs manuals, classes d'anglès, jocs de taula, informàtica, gimnàs, geografia i història entre altres. Tot aquest ventall d'activitats impliquen que els interns no estiguin tancats tot el dia, i es duen a terme gràcies a voluntaris i professors titulats.

Segons explica Garcia, psicològicament aquest tipus d'activitats "ajuden molt a l'intern, ja que en una presó, el millor és tenir la ment com més ocupada millor". Precisament en aquest sentit, Garcia destaca que "la meva feina és precisament fer que els interns facin moltes activitats per ajudar-los en el procés d'adaptació".

Respecte a la rutina diària, en l'àmbit general, els interns tenen una franja horària que generalment es de 8 a 8.30 hores (no cada dia) per demanar un espai per trucar als seus familiars. A banda, també existeix una altra franja horària en la qual els interns poden demanar un seguit d'objectes prohibits dins del centre i que estan destinats a la higiene personal.

Seguidament esmorzen i tot seguit endrecen la seva cel·la, que posteriorment serà examinada pels funcionaris per raons de seguretat. A les 10 del matí surten al pati i a les 12.30 hores se serveixen els àpats. A les 15 hores, novament, van al pati i a les 19.30 sopen. Quan arriben les 20 hores, tots els interns tornen a la seva cel·la, essent conscients que cada dia que passa és un menys per l'arribada de l'esperada llibertat.

La reinserció a la societat

El centre penitenciari de la Comella té pactats diversos convenis amb empreses que estan interessades a contractar un treballador. En aquest sentit, i de manera eventual, la presó organitza cursos de formació en l'àmbit de l'assistència telefònica o de manipulació d'aliments. L'empresa interessada és l'encarregada de dur a terme una entrevista personal amb l'intern i poder pactar el seu règim de semillibertat.

Arribats aquest punt, és l'hora d'intentar viure de més a prop com és la vida a l'interior del centre penitenciari de la Comella. Per això, aquest mitjà ha pogut mantenir una conversa vis a vis amb un intern de la presó que ha explicat fil per randa les raons per les quals resta empresonat, els objectius de cara a un futur i com és la vida d'un home al qual, pels seus actes, se l'ha arrabassat el segon dret fonamental de tota persona, la llibertat.

Jordi Capdevila, contrabandista i escriptor

Jordi Capdevila compleix actualment una condemna de tres anys ferms a la presó de la Comella per un delicte menor d'insults i amenaces. Té 46 anys, i des dels 17 ha anat entrant i sortint de la presó per delictes relacionats amb el contraban de tabac de forma reiterada. D'altra banda, va estar empresonat al Marroc, acusat de traficar amb haixix. Capdevila ha explicat que en aquella presó el principal objectiu era "sobreviure". El 2014 va escriure el llibre 'Retirat als 40', on narra tota la seva vida delictiva, i actualment està duent a terme una nova obra des de la seva cel·la, on plasma totes les peripècies que l'han dut a la Comella i tot allò que no veu bé en la justícia.

15.000 euros mensuals

El contraban de tabac i algunes traïcions són les principals causes que han fet que Capdevila estigui internat dins de la presó de la Comella. Assegura que es poden moure xifres al voltant dels 15.000 euros mensuals "si treballes bé i mous les quantitats adequades". Capdevila, però, deixa ben clar que "al final, per una cosa o una altra, sempre t'acaben enxampant, ja que el que arriba fàcil, marxa fàcil". Destaca, en aquest sentit, que "la llibertat no té preu, així com poder gaudir de la teva família i en especial de la teva filla".

La Comella, una bona presó amb alguns peròs

Capdevila descriu la Comella com una "bona presó, amb un sistema d'infermeria excel·lent i un menjar molt bo". Així i tot, reconeix que "existeixen certes mancances que si fossin solucionades ens farien la vida molt més fàcil". Entre totes elles, destaca que els tribunals haurien de tenir més flexibilitat a l'hora d'aplicar la semillibertat". D'altra banda, "caldria una revisió del sistema de reinserció, ja que no és normal que els interns sortim al carrer sense tenir absolutament res".

Capdevila considera que dins la presó "quan comets una infracció, el procés per dur a terme les sancions corresponents és molt llarg, i hauria de ser automàtic". En aquest sentit, assegura que alguns dels interns han sortit en llibertat, o de permís, havent-hi comés irregularitats mentre estaven a la presó, "aquests no han estat sancionats, precisament per la lentitud dels tràmits".

L'intern dedica el seu dia a dia a diversos tallers i a l'ordenança de mòdul, a banda de tenir especial atenció amb els interns que necessiten ajuda. "Quan entres a la presó, el primer que et passa pel cap és la família, els amics i sobretot penses a sortir com més aviat millor. És un procés difícil i tota ajuda és bona", assegura Capdevila

L'amistat a la presó no existeix

Les relacions dins de la Comella són difícils de descriure. Capdevila explica que existeix certa incertesa sobre el concepte d'amistat. "Entre els interns hi ha interessos, però no amistat", afegeix que "només quan surts fora saps qui és veritablement el teu amic, i jo només en tinc un que ja el conec de quan estava en llibertat".

A la Comella no existeixen conflictes de caràcter greu entre els interns, "alguna baralla, però poca cosa més", explica Capdevila. D'altra banda tampoc existeix la figura d'un patriarca que estigui al capdavant dels interns. El que sí que hi ha són "manipuladors que intenten fer una mena de rebel·lions, com no sortir al pati o no menjar, però són ximpleries".

A Capdevila li manquen uns sis mesos per la seva llibertat, en té moltes ganes, i assegura que arribat el moment canviarà radicalment la seva forma de veure el món i de fer les coses. "Estaré amb la meva filla, la meva dona i tinc previst crear una associació per ajudar als interns", ha anunciat.

Tot i tractar-se d'una presó de màxima seguretat, de la qual, segons Capdevila, "un no es pot escapar de cap de les maneres", la Comella és un centre penitenciari on es fan tallers, hi ha gimnàs, menjar en condicions i cel·les individuals. Així i tot, no hem d'oblidar-nos que són persones que estan complint amb un deute pendent amb la societat. Alguns ciutadans han declarat que els interns "viuen com a prínceps", a tots ells, tant Capdevila com Garcia, s'ofereixen a invitar-los a passar una setmana a la Comella, "veurem quants ho aguanten".