El vicepresident de l'Associació de Propietaris de Béns Immobles reivindica les polítiques d'habitatge de Milei

Andorra la VellaEl vicepresident de l'Associació de Propietaris de Béns Immobles Artur Homs ha enviat un 'missatge' a la ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, a través de les xarxes socials. Homs ha retuitat una notícia sobre l'èxit que està tenint el president argentí Javier Milei amb la liberalització del mercat de lloguer. La fórmula de Milei és totalment el contrari de la del Govern d'Andorra i per això Homs ho ha explicitat en el tuit.

Artur Homs fa referència a com ha millorat de forma substancial el mercat de lloguer a l'Argentina, ja que la liberalització ha fet que molts més propietaris posin els seus immobles a arrendar. Precisament, aquest és el principal argument dels propietaris de béns immobles d'Andorra que creuen que l'intervencionisme i les pròrrogues dels contractes provoca que els arrendadors treguin els pisos del mercat a la que poden. A Argentina, l'entrada de més unitats al mercat ha fet que el preu dels lloguers hagi baixat. Com aquesta és la recepta que li recomanaven els propietaris a Marsol, Homs aprofita la notícia que recull l'èxit de la fórmula a l'Argentina per recordar a la ministra d'Habitatge que l'intervencionisme actual a Andorra no ha arreglat res.

 

El Decret de Necessitat i Urgència (DNU) aprovat el desembre de 2023 ha suposat un abans i un després per a la normativa d'arrendaments a l'Argentina. Aquest decret va posar fi a la llei d'arrendament que imposava series restriccions per als amos (contractes per un temps mínim, topalls de preu...).

 

Les limitacions havien reduït l'oferta d'habitatges de lloguer en les grans ciutats com Buenos Aires. Molts propietaris no estaven disposats a llogar els seus habitatges perquè l'equació rendibilitat-risc era nefasta. Els propietaris corrien el risc de perdre molt més llogant que deixant els seus habitatges buits. Després de la desregulació anunciada per Milei, l'oferta d'habitatge de lloguer a Buenos Aires s'ha disparat i els preus en termes reals (descomptant la inflació) han començat a baixar.

Els contractes de lloguer que es porten signant ja mesos sota el nou reglament permeten major llibertat entre les parts per a fixar les condicions clau del contracte. Per exemple, el decret assenyala que el termini dels contractes de lloguer serà el que les parts (arrendador i arrendatari) hagin decidit i, en cas que no ho pactin, serà de dos anys. La major flexibilitat fa que resulti més senzill trobar un habitatge de llogar en els grans centres urbans, alguna cosa que fa uns mesos semblava missió impossible.