“El virus ens ha ensenyat a treballar junts i hem après que tots ens necessitem”

Andorra la VellaL'hospital, els centres sociosanitaris i les consultes dels metges referents han estat la primera línia de contenció de la pandèmia. El 'paisatge' ha canviat en aquests llocs d'un any ençà. Han arribat maneres de fer noves, algunes s'han quedat, altres només han estat transitòries i algunes potser encara estan per venir. “L'hospital ha canviat i/o canviarà amb les coses que hem après”, afirma Marcel Prats, director assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS). Només entrar al seu despatx de la Clínica de Meritxell ja es veu que alguna cosa ha canviat. A la paret hi té penjades un munt de dades, moltes més de les que cada dia facilita el ministeri de Salut als mitjans de comunicació i a l'opinió pública. “Treballem molt amb les xifres, amb el que està passant, cada matí a primera hora ja sabem totes les dades, i això ens fa prendre decisions, i el que és important és anticipar-nos a les amenaces; ara bé, hem de prendre decisions però hem de tenir un pla B o C que activaríem en cas que la situació empitjori. Hem d'estar alerta i anar per davant del virus”, explica.

Però quines són totes aquestes coses que han après? D'entrada, altres maneres de comunicar-se per tenir ben informat el pacient i les famílies a partir de l'ús, per exemple, de les noves tecnologies. També a practicar una atenció integrada, interdepertamental: “El virus ens ha ensenyat a treballar junts i hem après que tots ens necessitem”, afirma Marcel Prats. Un altre aspecte que ha canviat és el diagnòstic ràpid que possibilita la hospitalització domiciliària, amb l'objectiu que el pacient estigui “el mínim temps possible” a l'hospital. “Tot això que hem après ha vingut per quedar-se, perquè hem adoptat una altra manera de treballar que ja havíem anunciat abans de l'inici de la pandèmia. Ja vam dir que un dels objectius que teníem era sortir de l'hospital, ja que tractar, diagnosticar i fer seguiment es pot fer a fora”, assegura Prats.

Pensar sempre en la Covid

Un dels aspectes que ressalta el director assistencial del SAAS és el paper clau de la infermeria en aquesta pandèmia. Els centres sociosanitaris han estat sovint notícia per la gran quantitat de positius i per l'elevada mortalitat, un fet habitual però que la Covid-19 ha accentuat. “Les infermeres estem acostumades a treballar amb protocols, a seguir unes normes molt estrictes d'higiene i a utilitzar guants, però la pandèmia ens ha fet anar uns passos més enllà. Els protocols han canviat, n'hem incorporat de nous i els EPIs formen part del nostre dia a dia. Això ha implicat fer jornades de formació interna, treballar en unes condicions més complexes, estar més pendents que mai de les modificacions de protocol que dictava el Govern i estar sotmeses constantment (i cada vegada amb més freqüència) a cribratges per descartar que ens haguem contagiat de la Covid-19”, explica una infermera d'una residència de gent gran.

A la residència, explica aquesta infermera, l'inici de la pandèmia va portar una reorganització dels torns de treball, passant de 8 a 12 hores diàries, “per tal de reduir el número de professionals que tenien contacte amb els residents en una setmana”, i es va escalar l'hora d'entrada i sortida dels treballadors, en franges de 10 minuts, per minimitzar el risc de contagi als vestidors. També es va habilitar una zona d'aïllament per aquells residents amb sospita de contagi o per prevenció en cas de retornar de l'hospital o del domicili particular: “Això implica tenir una infermera i una auxiliar només per aquests pacients de risc, de manera que la resta de l'equip s'ha de redistribuir en els altres pacients, anant sovint sobrecarregats de feina”, assegura. D'altra banda, s'ha volgut minimitzar els desplaçaments dels residents a Urgències o altres centres mèdics, de manera que “hem assumit tasques d'infermeria més pròpies d'un hospital”. En definitiva, “hem hagut d'aprendre a pensar sempre en la Covid-19: aplicar mesures preventives, detectar qualsevol símptoma, reconèixer possibles seqüeles d'aparició tardana o donar suport psicoemocional als residents després de mesos de restriccions de sortides i visites familiars”.

El pijama a la feina

Les consultes dels metges referents han estat també a primera línia de pandèmia. “Hem anat evolucionant en funció del que ens ha vingut”, explica Valbona Turkesi, metgessa de capçalera. Al principi del primer confinament, totes les visites es feien per telèfon i “ens vam adaptar”. Després van tornar a la consulta, però calia complir uns protocols: “Els metges no podíem coincidir, les visites es feien esglaonades i, per exemple, havíem de dur doble mascareta, un pijama i no portar la mateixa roba a casa”, recorda la doctora.

En resum, “perdem molt més temps que abans amb les noves mesures i el tipus de consulta ha canviat, ja que atenem més pacients amb ansietat, som la primera barrera i tenim de tot”. Una ansietat que també pot aparèixer en els professionals sanitaris. “He treballat molt més i he pogut desconnectar poc, els dies de festa també m'hi poso, un pacient et pot trucar en qualsevol moment”, afirma.

Una de les novetats de la pandèmia ha estat la creació del Centre Intermig de Control (CIC), on també hi treballa aquesta doctora i on s'atén els malalts de Covid-19 que se sopita que poden patir alguna complicació derivada de la malaltia però no estan prou greus com per ingressar a l'hospital i, al mateix temps, es decideix que l'atenció telefònica des de casa no és suficient. “Aquí he vist gent jove amb pneumònies greus i alguns encara tenen seqüeles des de la tardor”, revela Turkesi.

La campanya de vacunació que actualment està en marxa seria la llum al final del túnel, tot i que encara hi algunes incògnites, d'actualitat aquests darrers dies. Precisament en aquesta campanya és on el paper dels metges de capçalera ha canviat en relació a la primera fase de la pandèmia. “Hem tingut un paper molt actiu i el continuem tenint, però en la vacunació és més passiu”. Veurem com evoluciona.