Al voltant d'un 3% de la població general presenta patologies de salut mental

Escaldes-EngordanyAl voltant d'un 3 i un 3,5% de la població general presenta patologies de salut mental, segons ha informat el doctor i assessor del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions d'Andorra (PISMA), Pere Bonet, qui ha afegit que la majoria de països es mouen en aquestes xifres. De fet, ha especificat que en els majors d'edat el percentatge se situa entre el 2,8 i 2,9%. "On tenim una incidència de nous casos epidèmics és en els menors de 18 anys", ha indicat. Aquestes dades contrastades que ha exposat Bonet sorgeixen a partir de les demandes d'ajuda que es reben des del servei de Salut mental. A més, ha afegit que moltes de les demandes actuals són per trastorns de conducta i considera que aquests casos de menors s'han de treballar conjuntament amb educació i serveis socials. "Hem de treballar de manera conjunta per poder detectar i discriminar el que és patiment i el que és patologia per poder atendre bé aquesta malaltia", ha indicat. Bonet ha explicat aquest estat de la salut mental en la celebració de la primera Taula nacional de salut mental i addiccions.

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha manifestat que el PISMA és un dels projectes estratègics i més importants de l'executiu perquè aquestes persones malaltes tinguin accessibilitat a ser cuidades en un sistema d'atenció i també "lluitar contra l'estigma". Aquesta taula, que s'ha constituït aquest dijous està formada per diversos ministeris com el Salut, Afers Socials, Interior, Educació, els comuns, el SAAS i la CASS, així com també per associacions que formen part del teixit associatiu com els psicòlegs, metges i infermers. De fet, totes aquestes entitats tenen fins aquest divendres per poder presentar aportacions i suggeriments al primer esborrany del pla. Concretament, la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, ha informat que fins al moment han rebut quinze aportacions de tretze entitats. En total "són fins a 54 comentaris que han fet les diferents associacions" els quals alguns són generals i altres de més particulars, ha explicat, assegurant que les estudiaran totes abans de fer el retorn a les entitats i esperen poder tenir el document tancat a finals d'aquest octubre o a principis de novembre.

Pel que fa al nomenament del cap de l'àrea de salut mental, Benazet, ha manifestat que encara no n'hi ha. De fet, ha comentat que durant l'elaboració del PISMA i amb l'assessorament del doctor es va observar que faltava una posició més a salut mental. Aleshores, es va treure un concurs per incorporar un nou psiquiatre al servei i en aquests instants aquesta persona està en tràmit d'incorporació a la plantilla del SAAS. "Un cop la plantilla estigui completa, el SAAS traurà un concurs intern per nomenar el cap" que serà escollit a partir d'un comitè de selecció, ha indicat el ministre, qui ha afegit que fins no n'hi hagi, el director assistencial serà l'encarregat d'assumir aquestes funcions. Benazet també ha recordat que ser cap del servei és un càrrec de responsabilitat laboral amb un termini de cinc anys, un primer any de prova i quatre en la tasca de gestió del servei.

D'altra banda, el ministre també ha confirmat que Andorra disposarà d'un dispositiu per aquelles persones amb malalties cròniques de salut mental. En la taula ha avançat que el pressupost per al 2022 ja preveu una partida destinada a aquest dispositiu. Tot i així, l'emplaçament de l'equipament encara no està definit. "Hem volgut preveure una partida de precaució perquè no ens trobem amb el dibuix de tot el que s'ha de fer i hàgim d'esperar fins al 2023", ha afegit. A més, el ministre també ha explicat que les obres del Centre de Reeducació Intensiva (CREI) estaran finalitzades al desembre. Si tot va segons el previst, l'objectiu del ministeri d'Afers Socials, Joventut i Igualtat és que el CREI estigui en funcionament durant el primer semestre de l'any vinent.