Xènia Mourelo: "M'agradaria que més joves provessin els 3.000 obstacles"

Escaldes-EngordanyAndorra va viure el primer campionat de duatló de la història del país. I el primer títol va recaure en la Xènia Mourelo. La figura de Mourelo però va més enllà, ja que és una d'aquelles atletes d'allò més polifacètiques. A banda del duatló, practica triatló, però sobretot és la rècordwoman del Principat en 3.000 obstacles i recentment ha estat seleccionada per la FAA per formar part de l'equip nacional de cros. Amb ella hem repassat la temporada i els reptes que afronta.

Com va viure el campionat de duatló?

Era el primer que es feia, per part del Club Triatló Andorra. Hi van haver més inscrits dels que s'esperaven i jo tenia clar que hi volia participar. Però abans ho havia de parlar amb el meu entrenador, per veure si ho podia fer tenint en compte el meu pla d'entrenament. I em va dir que podia fer-ho però que anés en compte amb la part de bicicleta.

I va, i guanya! Com s'ho va fer?

Sí! vaig estar molt contenta! Vaig començar forta en la cursa a peu; en els primers 5.000 vaig arribar primera a la transició. A falta d’una volta, ja amb bicicleta, la Lea Anción em va passar i no la vaig poder seguir. Però en els darrers 2.500 a peu la vaig poder avançar quan començava la darrera volta.

Com va preparar la cursa?

No vaig entrenar gaire... especialment la part de bicicleta. Feia dos mesos que no agafava la bici. 

Què li va semblar el recorregut?

Va estar força bé! Vistes les restriccions com les possibilitats de fer-lo més llarg, estava molt ben adaptat. Jo m’ho vaig passar genial i comptar amb gent al circuit animant va està molt bé!

Vostè però no fa duatló habitualment.

Exacte. Jo, ara mateix, estic molt centrada en l'atletisme i particularment en els 3.000 obstacles. Vull aconseguir rebaixar el rècord d'Andorra i això em permetrà estar més a prop de les rivals a nivell internacional.

Practica alguna altra disciplina?

Faig curses de fons com els 1.500, els 5.000 o els 10.000 metres i també faig cros, que és una disciplina que ens permet enfortir-nos molt i agafar resistència.

Des de quan fa esport vostè?

N’he fet tota la vida. De petita, anava amb els meus pares a Anyós i sempre he fet esports com a extraescolar i vaig començar a jugar a rugbi. Ja va ser quan vaig anar a la Universitat, que vaig deixar l’esport d’equip i vaig començar a nedar i córrer. A l’acabar d’estudiar, vaig tornar a Andorra i vaig estar 4 anys jugant a rugbi, i vaig descobrir entre mig el triatló i l’atletisme.

Així doncs, es nova en l'atletisme?

Sí! De manera seriosa, vaig començar a fer atletisme a l'any 2017.

En aquell moment ja es va decantar als 3.000 obstacles?

No! De fet fa tot just un parell d'anys que vaig començar a fer aquesta prova. Fins aleshores, feia fons.

Com va ser la primera vegada que la va córrer?

El primer cop va ser molt dur, però em va agradar. I vaig decidir apostar-hi i aquí estic.

No hi ha gaires persones que facin aquesta disciplina.

No, i m'agradaria que hi hagués més noies que s'animessin a fer aquesta prova.

Com és el seu dia a dia?

Depenc dels horaris de la feina. No tinc una rutina exacta perquè m’he d’adaptar. Però normalment, sis dies a la setmana intento entrenar almenys una horeta al dia. 

Quin calendari té per endavant?

Ara per ara, estem enfocats en el cross. Però, com et deia abans, el meu objectiu és rebaixar la marca de 3.000 obstacles en 11:19, que és rècord nacional i el vull rebaixar. Perquè encara estic lluny a nivell internacional; he de millorar molt. A més a més vull fer alguna prova de 1.500 i 5.000.