'Anora' la gran guanyadora en uns Oscars repartits i despolititzats

Andorra la VellaFa deu anys, Sean Baker estrenava una pel·lícula, Tangerine, sobre dues prostitutes transgènere de Los Angeles que treballaven sobretot a la cruïlla entre Santa Monica i Highland. A només quinze minuts a peu d’aquella cantonada, al Dolby Theatre de Hollywood, Baker ha recollit aquest dilluns l’Oscar a la millor pel·lícula per una altra història vibrant, tendra i divertida sobre treballadores sexuals. Anora, la millor pel·lícula del 2024 segons els crítics de l’ARA, s’ha endut cinc Oscars: millor pel·lícula, direcció, actriu, guió original i muntatge. Un triomf just i important, perquè premia un cinema independent que sempre està al costat dels oprimits i els marginats, que dona veu als més invisibles de la societat nord-americana i que celebra la bellesa i la imperfecció dels seus protagonistes sense paternalismes ni condescendència.

Anora, que l’any passat va guanyar la Palma d’Or a Canes i ara l’Oscar a millor pel·lícula, aconsegueix així els dos premis més importants de l’univers cinematogràfic, una fita que només havien aconseguit abans dues pel·lícules: Marty (1955), de Delbert Mann, i Paràsits (2019), de Bong Joon-ho. El film de Baker també parla de com les desigualtats socials vertebren les nostres relacions: el protagonitza una ballarina eròtica d’un club de striptease que coneix el fill d’un oligarca rus i, en poc temps, passa de moure el cul davant de clients borratxos per uns dòlars a gaudir d’una vida de luxes (mansió, abrics, joies, viatges a Las Vegas) amb un príncep blau que li ha amagat unes quantes realitats de la seva situació als Estats Units.

És significatiu que Quentin Tarantino li hagi lliurat l'Oscar de millor direcció a Sean Baker. El cineasta nord-americà més rellevant de la seva generació li passa el relleu a un director més jove amb qui comparteix la defensa apassionada del cinema com a experiència col·lectiva en una sala. "Directors, continueu fent pel·lícules per a la pantalla gran. Jo sé que ho continuaré fent", ha assegurat Baker en un discurs emocionant. Abans, havia dedicat un dels seus Oscars a totes les treballadores sexuals, com ja va fer a Canes. Baker, gran triomfador de la nit, s'endú quatre estatuetes a títol individual: és la primera vegada que algú guanya quatre Oscars per la mateixa pel·lícula, un rècord que no tenia ni tan sols Walt Disney, que va guanyar quatre estatuetes en una mateixa gala, però per diferents pel·lícules.

Més enllà del triomf d'Anora, ha sigut una edició molt repartida amb premis per a bona part de les favorites: The brutalist s'ha endut els Oscars de millor música original, fotografia i actor (Adrien Brody); Wicked, vestuari i direcció artística; Dune: Part 2, so i efectes visuals; La substància, millor maquillatge; Conclave, millor guió adaptat, i Emilia Pérez, cançó original i actriu secundària (Zoe Saldaña). A Emilia Pérez se li ha escapat el premi a millor pel·lícula internacional, que s'ha emportat finalment el drama brasiler Aún estoy aquí: festa grossa al Brasil, per tant, on la gala dels Oscars coincidia amb una de les nits més importants del seu carnaval. Si el d'Aún estoy aquí és el primer Oscar de la categoria que guanya el Brasil, el de Flow com a pel·lícula animada és també el primer de Letònia.

Adrien Brody, Oscar i petó

Amb el The brutalist, Adrien Brody guanya el seu segon Oscar com a millor actor. Si quan va rebre el primer, el 2003, va sorprendre la lliuradora del premi Halle Berry amb un petó no sol·licitat, aquest cop ha sigut ella qui l'ha sorprès a ell, a la catifa vermella, amb un inesperat un petó als llavis. Dues dècades després, Brody ha fet un discurs seré i reflexiu sobre la carrera dels actors, però quan li han apujat la música perquè enllestís ha reaccionat amb geni: "Fora música, que ja acabo, de debò. No és la primera vegada, ja sé com va això". Si el premi de Brody era esperat, el de Mikey Madison com a millor actriu per Anora ha agafat per sorpresa a tothom, perquè semblava portar el nom de Demi Moore. Madison, com abans Baker, l'ha dedicat a la comunitat de treballadors sexuals: "Sempre seré la vostra aliada".

Però han sigut les altres categories interpretatives les que han deixat alguns dels moments de la nit. Per exemple, veure com Kieran Culkin, millor secundari per A real pain, aprofitava el seu discurs frenètic i atropellat per recordar-li a la seva dona que l'any passat li va dir que només tindrien un quart fill si guanyava un Oscar. La cara de circumstàncies de la dona, tot un poema. També ha tingut protagonisme el marit de Zoe Saldaña, a qui la seva dona ha elogiat “els seus meravellosos cabells” al recollir el premi a millor secundària per Emilia Pérez. Saldaña ha recordat que és la “primera dona d’origen dominicà que guanya l’Oscar” i ha recordat emocionada els seus orígens com a filla d’immigrants. “Guanyar per una pel·lícula en què parlo i canto en espanyol hauria fet molt feliç la meva àvia”, ha dit.

Conan O'Brien i Karla Sofía Gascón

Els Oscars han arrencat amb un muntatge d’escenes de la ciutat de Los Angeles –discret recordatori dels incendis que ha patit la ciutat– abans de deixar pas als números musicals de les estrelles de Wicked Ariana Grande (Over the rainbow) i Cynthia Erivo (Defying gravity). En només cinc minuts la gala ja es començava a fer llarga; per sort ha aparegut el presentador Conan O’Brien, que, després d'obrir-se camí a través de l’esquena de Demi Moore a l’estil de La substància, ha fet un divertit monòleg sense deixar passar l’oportunitat de tocar la polèmica de la temporada: “Anora ha establert un nou rècord de fucks: 479, tres més que la publicista de Karla Sofía Gascón: «Que vas fer què?»”. Una manera elegant de gestionar l’elefant a l’habitació, sobretot perquè immediatament ha donat la benvinguda a Gascón als Oscars.

O’Brien ha disparat dards sense gaire verí contra el llampant vestit groc de Timothée Chalamet o les tres hores i mitja de durada de The brutalist i ha fet un acudit sobre Netflix (“És l’estudi dels Oscars líder en pujades de preu”) que potser no es podrà repetir l’any que ve, ja que corre el rumor que l’Acadèmia considera la possibilitat d’emetre la pròxima edició de la gala precisament a través del portal. Més mala bava ha tingut quan, a la meitat del xou ha dit: "Ja hem arribat al moment en què apareix Kendrick Lamar i diu que Drake és un pedòfil" o, ja en la recta final, "si a aquestes alçades de la nit esteu gaudint d'això, teniu la síndrome d'Estocolm". Una de les poques sorpreses de la nit ha sigut l'aparició de Mick Jagger a l’escenari al ritme de Sympathy for the devil per presentar l’Oscar a millor cançó original, “En realitat, jo no era la primera opció per ser aquí, però Bob Dylan no volia venir i va suggerir que ho fes algú més jove”, ha dit el cantant dels Rolling Stones.

Una gala sense punxa

La cerimònia ha transcorregut sense ensurts, encadenant les ocurrències d’O’Brien, esquetxos, presentacions de premis més o menys reeixides i homenatges a figures com Quincy Jones o Gene Hackman, amb un ritme viu i pocs números musicals –el millor, l'homenatge a la saga Bond amb Margaret Qualley exhibint els seus dots com a ballarina–. Això sí: ha sigut una gala força apolítica, amb un guió pràcticament sense referències a l’actualitat. A imatge de la indústria del cinema, la reacció dels Oscars a la victòria de Trump és fer un pas enrere i despolititzar els premis, on no s'ha pronunciat el nom de Trump en cap moment. Només ha trencat aquesta tònica un acudit d'O'Brien sobre "plantar cara a russos poderosos", el comentari espontani de Daryl Hannah a favor d’Ucraïna i, per descomptat, el discurs de l'activista palestí Basel Adra i el periodista israelià Yuval Abraham, directors i protagonistes del documental No other land, que han fet una crida per aturar la "neteja ètnica" a Palestina i han reivindicat "el camí d'una solució política al conflicte", tot assenyalant que "la política exterior dels Estats Units l’està bloquejant".

Palmarès dels Oscars 2025

Millor pel·lícula

• Anora, de Sean Baker

Millor direcció

• Sean Baker per Anora

Millor actriu

• Mikey Madison per Anora

Millor actor

• Adrien Brody per The brutalist

Millor actriu secundària

• Zoe Saldaña per Emilia Pérez

Millor actor secundari

• Kieran Culkin per A real pain

Millor pel·lícula internacional

• Aún estoy aquí, de Walter Salles (el Brasil)

Millor llargmetratge d'animació

• Flow, un mundo que salvar de Gints Zilbalodis

Millor documental

• No other land, de Basel Adra, Rachel Szor, Yuval Abraham i Hamdan Ballal

Millor guió original

• Sean Baker per Anora

Millor guió adaptat

• Peter Straughan per Conclave

Millor fotografia

• Lol Crawley per The brutalist

Millor muntatge

• Sean Baker per Anora

Millor música original

• Daniel Blumberg per The brutalist

Millor cançó

• El mal, d'Emilia Pérez. Música de Clément Ducol i Camille; lletra de Clément Ducol, Camille i Jacques Audiard

Millor so

• Gareth John, Richard King, Ron Bartlett i Doug Hemphill per Dune: Part 2

Millor direcció artística

• Nathan Crowley i Lee Sandales per Wicked

Millor vestuari

• Paul Tazewell per Wicked

Millor maquillatge i perruqueria

• Pierre-Olivier Persin, Stéphanie Guillon i Marilyne Scarselli per La substància

Millors efectes visuals

• Paul Lambert, Stephen James, Rhys Salcombe i Gerd Nefzer per Dune: Part 2

Millor curt d'animació

• In the shadow of the cypress, de Hossein Molayemi Shirin Sohani

Millor curt de ficció

• I’m not a robot, de Victoria Warmerdam

Millor curt documental

• The only girl in the orchestra, de Molly O'Brien