Carine Montaner, absolta del 'Cas Costa'

Andorra la VellaPer fi s'ha resolt la situació de Carine Montaner amb la presumpta revelació de secrets de la qual va ser acusada pel llavors conseller de Liberals, Ferran Costa. L'ara ambaixador va denunciar a la presidenta d'Andorra Endavant per criticar unes irregularitats en les dotacions de grup al Consell General durant la COVID-19.

Carine Montaner ha declarat a aquest diari que "estem molt contents, tan jo com el meu partit i la família. Això és de justícia jo crec, estem molt contents. No vull tampoc demanar cap indemnització ni a Costa ni a Fiscalia, només vull girar pàgina i a seguir amb la tasca parlamentària, amb un pes menys"

El cas, que ha tingut en suspens a la política andorrana, ha arribat a la seva fi amb una decisió judicial a favor de Montaner respecte al que demanava Fiscalia i que sembla posar punt final a un conflicte que ha tingut conseqüències importants.

Un camí difícil

El 5 d'octubre del 2023, Ferran Costa, exconseller del partit Liberals, va reclamar 64.000 euros que no va cobrar des que va renunciar al sou complementari que li pagava el partit. Costa va presentar una querella per revelació de secrets contra Carine Montaner, per haver revelat el seu salari. La presidenta d'Andorra Endavant va afirmar que la CASS li va enviar per error els fulls dels sous dels liberals, on havia estat consellera anteriorment, en comptes dels de Terceravia.

Montaner ho va fer públic i Costa finalment va haver de renunciar a la paga que li donava el partit més enllà de la que cobrava com a president del grup parlamentari. És aquesta quantitat 'extra' que va deixar de percebre del partit la que fixa en 64.000 euros. I va demanar que la consellera li abonés perquè considerava que era culpable que ell hi hagués de renunciar per haver comès una revelació de secrets.

La presidenta d'Andorra Endavant va respondre a la petició de la fiscalia de dos anys de presó condicional i dos anys d'inhabilitació que considerava que no hi ha proves suficients per processar-la per revelació de secrets. Si hagués estat culpable, hauria de deixat l'escó al Consell General. La consellera de l'oposició va defensar que no havia comès cap mena de delicte, i va decidir fer públic l'escrit que ha presentat per demanar la nul·litat de l'aute.

"Un home d'Estat"

Després de diversos estira-i-arronses va succeir un fet inesperat. Arran de la col·laboració i mediació del síndic general, Carles Ensenyat, Ferran Costa va retirar la demanda i deixar enrere el que havia passat. Tot i que Fiscalia va continuar el procés. Ferran Costa va emetre un comunicat en el qual assegurava que havia retirat les demandes interposades contra Carine Montaner per l'afer de la revelació del sou.

"Vull anunciar que avui mateix he sol·licitat a la meva representació lletrada que enretiri les demandes interposades envers la senyora Carine Montaner. Aquestes són les primeres declaracions públiques que faig des que es va iniciar la causa i no n'he fet fins ara per mostrar el meu respecte absolut a la separació de poders i a no interferir en la causa. Vaig recórrer a la justícia com a palanca disponible per a qualsevol ciutadà quan veu vulnerats els seus drets i ara ja em dono per satisfet amb la qualificació provisional del Fiscal General, que veu indicis de delicte en l'actuació de Montaner" va comunicar Ferran Costa.

El judici a Carine Montaner

El judici es va intentar canviar fent-lo coincidir amb el Debat d'Orientació Política, però, finalment, l'advocat de Carine Montaner, Alfons Clavera, va aconseguir mantenir les dates principals. El judici del 18 i 19 de juny va portar diversos testimonis que van deixar entreveure la raresa del sou de Costa i el Tribunal ha afirmat que no hi havia delicte en l'acte de Carine Montaner.

La sessió de tarda del judici va començar amb les declaracions del síndic general, Carles Ensenyat, que va manifestar que es va assabentar del cas perquè es va comentar en el si del grup parlamentari. Va esmentar que quan va rebre aquesta informació els va “sorprendre molt pel desconeixement del fet”. I va afegir que va ser ell precisament qui va impulsar que en la junta de presidents del mes de juny es tractés i s’aprovés fer públics a partir de llavors a la web del Consell General els salaris dels consellers.

“Es va corregir la situació quan ens en vam assabentar”, va manifestar, i va incidir que a partir del mes de juny es va acordar que el sou de president de grup parlamentari no es pogués complementar.

Importància dels testimonis

Sobre el complement, també van ser diversos els testimonis que van expressar el seu parer. Així, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va manifestar que “estava permès” tot i que pogués “semblar lleig” que cada grup gestionés l’assignació que rebia del Consell General com cregués oportú.

Qui va ser especialment contundent amb el fet que Costa cobrés aquest complement va ser l’expresident del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que va circumscriure aquest complement als consellers a ple temps i va respondre amb contundència que “mai” cap president de grup l’havia percebut. Va manifestar que van rebre “amb moltíssima sorpresa” la informació continguda en els butlletins de la CASS.

López va manifestar, qüestionat sobre la publicitat dels sous, que al principi de cada legislatura es feien públics els quadres dels sous i que fins i tot aquesta informació havia estat objecte de rodes de premsa.

El membre del PS va manifestar que en aquest cas hi ha “un ús dels diners públics que convé ser analitzat” i va afegir que quan van conèixer el cas els va “incomodar moltíssim”. “Em sorprèn que no es parli d’on estan els diners”, va lamentar, afegint que no es protegeix Montaner com preveu el Consell d’Europa que dona empara als alertadors i, en canvi, no s’està actuant per l’acció de Costa.

També va prestar declaració l’exministre Jordi Gallardo, que va manifestar que es va assabentar del cas per Judith Pallarés i que no era coneixedor del fet que Costa percebés aquest complement, sent de la mateixa formació política, i va afegir que li va comentar que “no trobava correcte” que el percebés. De fet, li va fer arribar el seu “rebuig i malestar”, ja que ell havia estat president de grup parlamentari i no havia percebut cap complement, pel fet que la retribució ja era “prou important”.

Un cas acabat

La resolució del cas no només ha tancat un episodi controvertit, sinó que ha obert un debat més ampli sobre la transparència i la gestió dels fons públics dins dels grups parlamentaris. Amb la publicació dels salaris dels consellers a la web del Consell General, s’espera que aquest sigui un pas cap a una major claredat i responsabilitat en la política andorrana.