Andorra, més a prop

Andorra / OrganyàLa inauguració del túnel de Tresponts arriba quan encara cuegen els ecos d’una de les festivitats més celebrades a la Seu d’Urgell, en record de qui va ser bisbe d’Urgell i afavoridor, durant el seu pontificat, de grans obres públiques -sobretot ponts- que van contribuir a millorar les comunicacions a la comarca.

Ermengol d’Urgell (Aiguatèbia, el Conflent, finals del segle X - el Pont de Bar Vell, 1035) va morir, precisament, perquè va caure d’una de les bastides de les obres que aixecaven el pont de l’antic municipi de Bar (Pont de Bar).

Benigne Marquès i Sala, arxiver diocesà i capitular d’Urgell i canonge, parla, al recull d’articles El Pirineu: 1.000 anys després: visions de futur, d’una tradició ben antiga, almenys des del segle XIV, que atribueix a Ermengol d’Urgell la fàbrica del pont situat al congost dels Tresponts. El Papa es queixa al vescomte perquè els seus homes havien derruït un pont “que feia ja uns tres-cents anys el bisbe sant Ermengol, mogut per una bondadosa (pia) consideració, havia construït i que era d’una gran utilitat per a l’Església, la ciutat de la Seu d’Urgell i per tots aquells que transitaven per aquell territori”.

Tot i que durant aquest últim mil·lenni les infraestructures, esclar, han evolucionat, el cert és que la carretera estreta i sinuosa que fins a aquest 24 de novembre ha sigut l’única via transitable per travessar el congost dels Tresponts no devia distar gaire d’aquella que imaginava l’exbisbe d’Urgell. Han hagut de passar mil anys per creuar l’engorjat sense patir perquè un despreniment pugui, per exemple, acomodar una roca d’un metre de diàmetre al seient del copilot.

Lluís Obiols Perearnau, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, cita algunes descripcions històriques del congost a Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts. Per exemple, la de Josep Zulueta -fundador de la cooperativa lletera del Cadí-, que el 1890 compara el congost amb l’infern de Dante.

Vistos aquests antecedents, una cosa és clara: a diferència de la proposta de projectar una variant a Oliana, Coll de Nargó i Organyà que va debatre el Parlament català durant l’època del tripartit i que va quedar en un esbós, a la zona de Tresponts tothom estava d’acord que s’havia de fer el túnel. Així, la infraestructura inaugurada el 24 de novembre no deixa de ser una fita coral del territori. Un quilòmetre i dos-cents metres per salvar un tram la seguretat del qual ni les malles ni els treballs de neteja i manteniment han estat suficients per garantir.

Columna vertebral de l’Alt Urgell

Si, com li agrada repetir a l’exalcalde de la Seu Albert Batalla, “la C-14 és la columna vertebral de l’Alt Urgell”, el túnel de Tresponts és l’operació de l’hèrnia que els urgellencs (i els milers de turistes que la transiten cada cap de setmana, 70.000 vehicles en aquest pont de la Puríssima) han hagut de patir durant molts i molts anys. L’alcalde d’Organyà, Celestí Vilà, veu el túnel com una oportunitat per frenar el despoblament crònic que pateix el Pirineu. Vilà considera que, més enllà de la seguretat, la infraestructura facilitarà que la gent torni a viure al poble. “Ens donarà facilitat per poder viure aquí, perquè la gent no tindrà por de travessar el congost per anar a treballar a Andorra o a la Seu. Farà que les poblacions del voltant connectem de manera més ràpida, còmoda i segura”, explica l’alcalde.

El 29 de desembre del 2016 la Generalitat va anunciar que faria una de les inversions més grans de la història de l’Alt Urgell, amb la licitació de les obres per perforar la roca del congost de Tresponts per fer-hi un túnel. Aquell dia de fa un lustre, també, un despreniment de roques provocava un accident a la zona, el quart en un mes.

Tots els rànquings que periòdicament difonen institucions i entitats especialitzades en mobilitat coincideixen en assenyalar la C-14, en el tram que uneix la Seu d’Urgell amb Ponts, com una de les carreteres més perilloses de Catalunya a causa del percentatge de sinistralitat que té. De fet, tota la ruta entre Andorra i Ponts està assenyalada com a carretera de risc.

També des d’Andorra es valora positivament la posada en funcionament del túnel perquè “millorarà la seguretat”. “No només és un avantatge per a Andorra sinó per a tot el Pirineu, perquè, tal com està, el traçat actual plantejava alguns problemes de seguretat”, considera el ministre de Territori, Víctor Filloy, per a qui actuacions com la de Tresponts “acosten els Pirineus a la resta de territori català”.

Organyà és el final de trajecte d’aquesta primera meitat de l’article, com ho va ser, segons relata la llegenda, el recorregut del cos inert del bisbe Ermengol. Després de caure al riu des d’una bastida del pont que es construïa a Bar, les aigües del Segre el van arrossegar fins a Organyà, d’on el van recollir amb uns ganxos. I és per aquest motiu, diuen, que els habitants d’aquesta població urgellenca són coneguts amb el malnom de ganxos. En qualsevol cas, de ben segur que sant Ermengol hauria beneït els 1.200 metres de túnel que s’han inaugurat aquest 24 de novembre, malgrat els mesos de retard.

Connexió aèria

Una altra infraestrucura que el Pirineu ha reclamat històricament també es posarà a punt aviat: la connexió aèria. El 17 de desembre és la data assenyalada al calendari perquè l’aeroport d’Andorra-La Seu vegi com s’enlaira el primer vol d’una línia regular, amb destí a Madrid.

Després de més de deu anys amb anuncis de vols regulars que operin des de l’aeroport Andorra-La Seu, finalment la instal·lació començarà a operar comercialment. La companyia valenciana Air Nostrum serà l’encarregada de les operacions, amb la ruta regular la Seu - Madrid. Els vols sortiran de la Seu els divendres a les 16.50 h i els diumenges de la capital espanyola a les 14.30 h.

El preu de sortida del vol se situa en els 59 euros, per la qual cosa un trajecte d’anada i tornada costaria uns 120 euros.

El ministre de Presidència, Economia i Empresa d’Andorra, Jordi Gallardo, valora “positivament” la posada en marxa de la infraestructura perquè “permetrà connectar Andorra amb el món: poder utilitzar Madrid com a escala ens situa a nivell internacional en l’àmbit aeri, i això és un fet important perquè és una altra via d’arribada de turistes, més enllà del turisme de proximitat”. El dirigent fa referència també a les facilitats que pot suposar la infraestructura per acostar el Principat al sector dels negocis de la capital espanyola.

De tota manera, a ningú se li escapa que l’anhel andorrà passa per convertir les Valls en el peu de pistes de Madrid. “Tenim un sector de la neu molt potent i perdem competència, perquè Navacerrada tanca, no renova concessió, així que si vius a Madrid en una hora de vol et pots plantar a Andorra, i no en sis hores de cotxe com passava fins ara”, recorda Gallardo.

La voluntat de l’executiu andorrà passa per impulsar altres connexions amb l’aeroport urgellenc. De moment no hi ha res tancat, però existeix el compromís institucional d’oferir, a mitjà termini, vols a París i Lisboa.

El 18 de novembre es va dur a terme un simulacre amb passatgers previ a l’entrada en funcionament de les línies regulars. Es tracta de les denominades proves de càrrega, que serveixen per comprovar que el circuit dissenyat des de l’arribada dels passatgers a l’aeroport fins a l’embarcament funciona de manera correcta. En total, una trentena de persones van participar en el simulacre en el paper de passatgers. Van haver d’efectuar el procés de facturació de l’equipatge -de mà o embarcat-, l’emissió i recollida dels tiquets i el pas per la zona de control de seguretat.

A banda d’aquests passatgers, també hi va participar personal de facturació de la companyia Air Nostrum i efectius tant de la Guàrdia Civil com de l’empresa que s’encarregarà del control dels equipatges. Totes les parts van valorar com un “èxit” la prova pilot. Així doncs, només queda esperar que la qualitat de la neu sigui bona enguany -de moment, amb les nevades de final de novembre, ho és- i que tot plegat serveixi de reclam per cridar l’atenció de la capital espanyola.