El manuscrit andorrà de Salt

Andorra La VellaEdifici de les Nacions Unides, Nova York, 28 de juliol del 1993. El cap del Govern del Principat d’Andorra, Òscar Ribas i Reig, s’adreça a l’Assemblea General de l’organització i ho fa amb les paraules següents: “Senyor president. Senyor secretari general. Digníssims representants dels estats. Senyores i senyors. Avui és un dia històric per a Andorra. El meu estat ha estat admès com a membre de l’Organització de les Nacions Unides; hem vingut aquí a Nova York per hissar la nostra bandera juntament amb les dels altres estats. Culminem així moltes de les aspiracions del nostre poble i tot un procés de serena i tenaç transformació”.

Era el primer discurs que es feia íntegrament en català davant l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), davant de tot el món. El text del discurs, de sis fulls manuscrits a una cara i autografiat, es conserva a l’Arxiu Municipal de Salt (Gironès).

El pare d’Òscar Ribas, Josep Ribas Frou, va néixer a Salt i va ser mestre a Encamp (Andorra), nomenat el 10 de febrer del 1941, vist que l’expedient instruït pel jutge especial de depuració de funcionaris docents destinats a l’estranger així ho aprovava.

Per honorar la seva memòria i la de tota la seva família saltenca, l’excap de govern d’Andorra va fer donació, el 25 de setembre del 1998, del text original del discurs que havia pronunciat a l’ONU cinc anys abans. L’Ajuntament de Salt va fer-li un homenatge en què l’alcalde Xavier Corominas va obsequiar-lo amb un pin commemoratiu de la independència de Salt i amb dues figures dels gegants del municipi. Òscar Ribas es va mostrar molt emocionat per ser a Salt i, sobretot, per haver-se retrobat amb antics amics del seu pare que també van assistir a l’homenatge.

També són originaris de Salt els seus avis i besavis. Aquests últims, Joaquim Ribas Rotllan i Maria Dayet Pujiula, d’una banda, i Pere Frou Rubirola i Maria Oller Oller, de l’altra, ja estaven establerts a Salt l’any 1871, data dels seus casaments respectius, atrets pel desenvolupament industrial del municipi en el sector del tèxtil, i per les perspectives de progrés i prosperitat que oferien les fàbriques de filatura.

Xavier Corominas, que va ostentar el càrrec d’alcalde de Salt fins al 1999 i que havia estat pres polític durant el franquisme (1974 i 1975), va dir durant l’acte d’homenatge a Òscar Ribas que “el fet indiscutible és que Salt és el lloc d’origen d’un cap de govern d’un estat europeu, amb una trajectòria política de primera categoria”.

Per a Corominas, “la donació de l’original del seu discurs a l’ONU és molt més que una mera prova d’estimació per aquesta vila”: “És un acte d’apassionada identificació amb els seus orígens que mai no hauríem pogut imaginar, i una demostració de la seva incommensurable talla humana. Els grans homes fan grans coses. La seva generositat és congruent amb la seva dilatada superfície intel·lectual i moral”.

Aquest novembre Òscar Ribas va rebre un altre homenatge, en aquest cas a la seu del Consell General d’Andorra per part del grup d’exsíndics i ex consellers generals (Gesco).

En la seva intervenció va parlar sobre el futur d’Andorra i els riscos als quals s’enfronta l’estat. Un dels problemes més greus que veu per a la seva viabilitat és la falta d’identitat de les noves generacions d’andorrans i la desafecció política. Ribas va alertar que “sense arrelament no hi pot haver un estat andorrà”, i per això va assenyalar la necessitat de fer unes polítiques més “agosarades” per integrar la població. L’excap de govern va remarcar que als anys 50 hi havia una immigració “gradual” que permetia “integrar-la ràpidament”, però avui hi ha una “immigració massiva” i aquest procés esdevé més difícil.

En aquest sentit va parlar de gent d’altres cultures que “estan envaint, entre cometes, Europa”. Un fet que, segons va assegurar, “no vol dir que siguin inferiors, però sí diferents”.

Per això va constatar que “mentre no es pugui regular el flux d’immigrants, la falta d’identitat anirà creixent”. Davant d’aquesta situació, Ribas considera que cal repensar el model econòmic i deixar de fixar-se en el “creixement fins a l’infinit” per passar a parlar de “consolidació”.

Per això remarca que caldrà frenar l’arribada de nova població perquè el país, amb l’economia que té avui, no disposa de prou recursos per mantenir-la. “La limitació, un dia o altre, es farà”, va dir, i va afegir: “Si no es regula ara hi haurà un moment en què s’haurà de parar”. En aquest context, Òscar Ribas també es va mostrar en desacord a l’hora de permetre la doble o múltiple nacionalitat. Indica que això pot “soscavar la pròpia sobirania”.

Nascut l’any 1936 a Sant Julià de Lòria, Òscar Ribas va tenir un paper clau en l’aprovació de la Constitució d’Andorra del 1993, gràcies a la qual el país esdevenia un estat de dret. Va ser el 14 de març d’aquell any i, uns mesos després, el 28 de juliol, el Principat es convertia en el 184è estat membre de l’Organització de les Nacions Unides.

Això és història, i una part es conserva a l’Arxiu Municipal de Salt. I és que, com diu el seu lema, “és un espai de futur ple d’història”.