MARC PONS: “Cal una regió transpirinenca, una marca Pirineu; hi ha mercat per a tothom”

Una de les conseqüències del procés que comporta el repte de voler canviar de paradigma perquè l’R+D incideixi en una economia excessivament depenent del turisme i la venda de tabac, ha estat la recent creació d’un ens de caràcter públic anomenat Andorra Recerca + Innovació amb l’objectiu d’explorar les oportunitats que, per enclavament, dimensió i voluntat política, té el Principat en aquest àmbit.

El concepte de creixement sostenible és una contradicció?

Més que de creixement sostenible, a mi m’agrada parlar de decreixement sostenible. Amb la sostenibilitat ens referim al desenvolupament, al progrés, i no al creixement. Hem de progressar quant a qualitat i a progrés, perquè des del punt de vista de càrrega del país comencem a estar al límit.

Mentre bona part del Pirineu queda despoblada.

Estem muntant un projecte per posicionar-nos per ser un punt de reflexió en allò que seria la transició en entorns de muntanya. Hi ha molt debat sobre el creixement, el decreixement, l’afectació del covid, el turisme... i estem creant un grup de treball entre gent de Catalunya, de França i d’Andorra, en el marc de l’estratègia d’adaptació de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic. Volem reflexionar i passar a l’acció a la transició en entorns de muntanya, sobretot els que depenem tant del turisme.

Un repte majúscul.

Ningú està veient una recepta gaire clara, tot i que som molts els que ens estem trobant amb aquesta problemàtica: els Angles, Andorra, la Molina, Formigal... La incertesa sobre la disminució de la mobilitat internacional, com afectarà la carbonització o la taxació d’una mobilitat impulsada per combustibles fòssils quan no hi ha alternatives de transport generalitzades... Tenim reptes comuns i la necessitat d’abordar-los de forma conjunta.

I superar les tradicionals reticències regionalistes.

Cal intentar trencar aquesta visió tan regionalista per treballar per una zona d’influència econòmica pirinenca. Buscar complementarietats amb una visió col·laborativa. Cal una regió transpirinenca, una marca Pirineu, perquè hi ha mercat per a tothom.

A favor o en contra dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu?

Des del punt de vista d’un tècnic en la gestió del clima i la neu, et puc dir que en un horitzó 2030, i tenint en compte els efectes del canvi climàtic al Pirineu, aquest factor no ha de ser determinant per dir si els Jocs Olímpics d’Hivern són o no una bona decisió.

Com casa la sostenibilitat amb la posada en marxa d’heliports i aeroports?

Un dels eixos que treballem es basa en mirar de calcular millor quin és l’impacte que tindrem de capacitat quant a mobilitat, recursos hídrics... perquè les previsions que veiem en plans urbanístics antics són forassenyades.

I amb un parc d’automòbils desfasat?

El futur passa per treure cotxes de la via.

Com incideix l’R+D a les estacions d’esquí?

En esports de muntanya i esquí hi podem aportar el nostre bagatge històric. Diversitat del clima i turisme d’esquí és un dels pocs àmbits en els quals Andorra està posicionada entre les primeres potències. Ens han vingut a buscar des d’Àustria i des del Canadà per fer projectes de R+D, perquè podem treballar tota la cadena, des de recerca bàsica, aplicada, innovació i emprenedoria. Ara estem en procés de creació d’un spin-off per a un producte que ja hem desenvolupat i que per mitjà de les màquines retrac i de drons permet conèixer millor els gruixos de neu perquè els dominis esquiables puguin optimitzar-ne la gestió. L’any passat vam testejar-ho en dues estacions del país i aquest operarem també a França, Espanya i Catalunya.

Què ofereix Andorra a una empresa perquè hi vagi a testejar?

Veiem que Andorra té molt potencial en la fase de prototipar, testejar i posar en pràctica alguns projectes concrets. De living labs n’hi ha molts, però pocs reuneixen les característiques que tenim aquí, que són l’entorn, l’agilitat legal i la coordinació entre administracions. Oferim suport logístic, identificar els actors, ajudar en el desplegament de pilots i, en funció de la temàtica, podem arribar a acompanyar en el finançament. Per això busquem temàtiques, com els riscos naturals, en les quals podem aportar.

També treballeu amb dades: moviments de turistes i rastreig de les transaccions amb targeta.

Hi ha projectes que s’alimenten d’aquest recull de dades, com la mobilitat i les dinàmiques del turisme. Tenim un parell de pilots en aquest àmbit, un és en estacions d’esquí i l’altre en un parc natural. Hi treballem amb fonts de dades que ens han de permetre saber com gestionar de manera més sostenible l’entorn.

Posats a cedir dades personals, millor a l’administració que a multinacionals.

Hi ha el gran repte de generar confiança des de l’administració pública cap al ciutadà. Estem compartint la nostra vida i interioritats a Google i Apple sense cap mirament i, en canvi, a la mínima que l’administració pública ens demana una dada tothom s’escandalitza. Cal generar un clima de confiança perquè l’ús de dades, posem per cas, les sanitàries en aquest context de pandèmia, permeti millorar els serveis i el benestar.

Acabem amb La Casa de la Muntanya, que ha de ser la llar de foment de la recerca vinculada amb la natura.

La part divulgativa d’educació ambiental l’hem pogut impulsar, però a causa del covid, la resta d’àmbits ens ha costat engegar-los. El projecte està basat en crear comunitat, en ser un espai de trobada. A l’hivern tindrem un bon programa d’activitats per generar un bon caldo de cultiu en l’àmbit de la muntanya.