La nova Grandvalira

Andorra la VellaEl domini esquiable més gran del sud d’Europa té la continuïtat garantida, com a mínim per als pròxims 12 anys. Així s’ha posat en negre sobre blanc al document d’acord que les dues societats que configuren Grandvalira, Saetde (amb les estacions d’esquí de Pas de la Casa - Grau Roig) i Ensisa (amb la de Soldeu - El Tarter) han ratificat aquest octubre.

Amb aquesta nova entesa la història de Grandvalira podrà seguir afegint més capítols i també mantenir el creixement, contra tot pronòstic. Fa poc més de mig any no gaire gent al país confiava que es pogués trobar una solució al conflicte, ja que les parts implicades cada vegada estaven més allunyades i enrocades en les seves posicions, i ja s’havien activat els mecanismes perquè la marca deixés de funcionar un cop passada la temporada d’enguany. Però quan el precipici i la dissolució semblaven insalvables, les dues parts han arribat a una entesa que dibuixa una nova Grandvalira.

Més quilòmetres esquiables

Als dos sectors ja existents fins ara s’hi afegeixen també les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís, que a partir d’aquesta mateixa temporada ja estan dins de la societat que gestiona Grandvalira, Nevasa. Aquest pas s’ha assolit després que el juny passat el màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, aconseguís també el control d’Ordino-Arcalís (Secnoa). Malgrat que les pistes ordinenques segueixen sota la marca de Vallnord, arran de l’acord, i amb un suplement econòmic, totes aquelles persones que tinguin el forfet de temporada de Grandvalira podran també esquiar a Arcalís. Però davant d’aquesta nova situació sorgeixen algunes preguntes. Qui o què ha fet possible l’acord? Per què s’apostava pel trencament de la marca? Quin futur es preveu?

El conflicte

La diferència d’interessos de les dues societats que formen Grandvalira va ser la principal causa perquè sorgissin les discrepàncies. Saetde, en mans majoritàriament privades -la família Viladomat-, aposta per una empresa orientada al client i amb vocació de negoci. Per contra, a Ensisa, formada pel Comú de Canillo (51%) i Crèdit Andorrà (49%), la mentalitat a curt termini es vincula més amb la relació amb la parròquia i la seva població, així com també amb les seves demandes. Les diferències, existents des del primer dia, es van accentuar molt quan Ensisa va decidir construir una plataforma esquiable a Soldeu amb l’objectiu d’acollir proves de la Copa del Món de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). “La plataforma va ser la gota que va fer vessar el got: enteníem que no podíem estar pendents de les necessitats individuals de la gent del territori”, apunta Viladomat.

El propietari de les pistes de Pas de la Casa - Grau Roig i Ordino-Arcalís considerava que la inversió per fer realitat la infraestructura i el pàrquing que s’hi ubicaria a sota l’havia d’assumir el Comú de Canillo directament i no Ensisa. “L’hauria de pagar el poble, que és qui la farà servir, no una de les societats que és sòcia nostra, i que preferiríem que invertís en un telecadira”. Un punt de vista que no compartia el cònsol de Canillo i president d’Ensisa, Josep Mandicó, que en el seu dia apuntava: “No entenem de cap de les maneres que un soci ens digui el que podem fer, i a més amb vetos”. Darrere d’aquesta discussió també hi havia raons d’interessos i beneficis econòmics que van esclatar amb aquest afer.

Davant de les posicions completament oposades, el cap de govern, Toni Martí, va decidir al juliol asseure els actors implicats per intentar trobar una solució. És a partir d’aquest moment que les parts van iniciar un període de quatre mesos de converses, sense soroll públic, que va culminar en l’entesa final. “La decisió del trencament estava presa, però amb el cap fred les dues parts vam fer un esforç per entendre les necessitats de l’altra”, justifica Viladomat.

L’empresari andorrà apunta que les inquietuds comunals passaven per atendre les demandes de la població i també de l’hotel on arriba la plataforma esquiable: “I ells han hagut d’entendre que nosaltres som aquí per guanyar diners, cuidar el client i atreure’l”. “Grandvalira és un equilibri entre les dues coses: l’atenció al territori i el benefici empresarial”, conclou.

Un punt de vista que el president de l’entitat sòcia, Josep Mandicó, no comparteix al 100%, ja que considera que no s’ha valorat prou l’esforç que ha fet Ensisa per arribar a l’acord. Aquesta entesa dibuixa una part accionarial més baixa per a la societat canillenca, un 42%, i un 58% per a Saetde i Secnoa, uns percentatges que retornen als inicials que es van establir l’any 2003 quan va néixer Grandvalira.

Però Mandicó demana “deixar de mirar al passat” i posa especial èmfasi en l’assoliment de l’acord perquè ens “farà créixer” totes les parts. En relació a com van anar les negociacions, el president d’Ensisa ha apuntat que han estat difícils i també molt feixugues, però ara “es dibuixa un gran futur conjunt”. Viladomat també considera que l’entesa final és “molt equilibrada i no hi ha hagut ni guanyadors ni perdedors”, tot i recordar que les diferències, malgrat empetitir-se al màxim, no han desaparegut.

La millor notícia del segle

“Mantenir la marca Grandvalira és la millor notícia d’aquest segle per a l’economia del país, i no exagero”. Així de satisfet es va mostrar el ministre de Turisme, Francesc Camp, quan va saber la notícia. El membre de l’executiu va recordar que s’havia estat “molt a prop del precipici” i que si s’hagués trencat la marca el “patiment” s’hauria estès més enllà del sector de l’esquí.

Amb el nou moviment, el ministre està convençut que es dona “estabilitat i tranquil·litat al sector”. Aquesta felicitat va ser compartida pel cap de govern, que va destacar: “A poc a poc ha anat calant una cosa que a tots ens sembla evident: no podíem perdre la marca”. Segons Martí, també estava en joc “una mena de credibilitat col·lectiva perquè era trencar una cosa que funcionava”, a més de les dificultats que hauria comportat fer venir “esquiadors de territoris llunyans que fan estades llargues” sense Grandvalira.

Qui també es va mostrar exultant per la notícia, sobretot per la integració de les pistes d’Ordino-Arcalís, va ser el cònsol major de la parròquia ordinenca, Josep Àngel Mortés. “Grandvalira és una marca important de país, i que s’hagi pogut salvar representa una de les grans notícies dels últims temps”.

Ara els escenaris de futur que es dibuixen estan en mans de les societats que, després de la disputa, han arribat a una entesa. El temps i l’evolució de les diferències diran si l’acord és sòlid i fins quan es podrà continuar escrivint la història de Grandvalira.

Cap a un forfet conjunt per a totes les pistes

“La incorporació d’Arcalís sota la marca Grandvalira és un pas més en el camí que ha agafat l’esquí arreu del món”. Amb aquestes paraules, el màxim accionista de Saetde i Secnoa, Joan Viladomat, va explicar que considera que Andorra ha de dirigir-se cap a un forfet únic per a totes les estacions del país (Pas de la Casa - Grau Roig, Soldeu - El Tarter, Ordino-Arcalís i Pal-Arinsal). “El turista no té per què saber de qui és propietat cada pista, ve i esquia”.

Viladomat projecta que, en un termini curt, d’entre quatre i cinc anys, la idea podria ser una realitat. “M’hi jugaria un pèsol que això serà així. Nosaltres treballarem en aquesta línia, i el mercat va encaminat cap aquí”. I va més enllà: “Abans érem un petit país amb estacions petites i ara som un país petit amb grans estacions i molt competitives en el context del sud d’Europa”. Viladomat argumenta aquesta posició amb la necessitat d’ampliar el pastís a repartir entre tots i també per intentar reduir els costos d’intermediaris, perquè les propietats rebin més percentatge.