Rescatant les joies de Ràdio Andorra

Andorra La VellaRàdio Andorra va començar les seves emissions el 1939, coincidint amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, de la mà del francès Jacques Tremoulet i gràcies a la concessió que li van atorgar les autoritats andorranes. Els seus 40 anys d’història van estar marcats per nombrosos conflictes entre Andorra, França i Espanya, però també per l’èxit que va tenir a bona part d’Europa, i pel llegat que ha deixat al país. Després que Ràdio Andorra emmudís l’any 1981, van haver de passar gairebé 30 anys perquè el govern espanyol cedís a l’andorrà tot el patrimoni moble i immoble de l’emissora.

Després d’aquest pas, que va tenir lloc el 2009, Andorra finalment ha pogut dur a terme actuacions en l’històric edifici que acollia l’emissora de Ràdio Andorra, a Encamp, per frenar-ne el deteriorament, i iniciar l’inventari del patrimoni que contenia, incloent-hi l’arxiu discogràfic que en el seu moment s’hi va traslladar des dels estudis de l’emissora, un edifici que posteriorment es va incendiar.

És l’Arxiu Nacional d’Andorra qui des del juny del 2013 s’encarrega de netejar i inventariar tot el material recuperat, que en total arriba a uns 190.000 discos. Cinta Pujal, tècnica de l’Arxiu, explica que han començat pels més antics, uns 20.000 discos de pedra, dels quals ja n’han catalogat 8.000. D’aquests, se n’han seleccionat uns 500 que, per la seva singularitat i el seu interès, seran digitalitzats. Per dur a terme aquestes tasques, l’Arxiu ha necessitat col·laboració externa: d’una banda, Albert Bartumeu, de l’empresa Triple Acces, que els assessora en les tasques de neteja i catalogació, i, de l’altra, Enric Giné, de l’empresa Tasso, que s’encarrega del procés de digitalització.

Fins ara el material que s’ha catalogat s’ha trobat majoritàriament en bon estat de conservació, gràcies al clima sec d’Andorra. Depenent de l’estat, els discos es netegen en sec, amb un tractament líquid o amb una màquina de neteja de solcs, i s’hi aplica un tractament especial en cas de presentar fongs. Un cop nets i dins de la seva funda i caixa de conservació, es procedeix a catalogar-los amb les dades que ofereix el disc i fent una recerca en altres bases de dades.

Excepcional

Albert Bartumeu destaca que el disc més antic que s’ha trobat, l’òpera Cavalleria rusticana amb el tenor Enrico Caruso, data del 1913. El fons discogràfic de Ràdio Andorra destaca per la gran quantitat i varietat d’exemplars, gràcies a la importància que tenia l’emissora a l’època, amb un radi molt gran de difusió. “La discoteca va ser proveïda amb molt de criteri, des dels orígens es compraven òperes senceres, i pràcticament es pot recórrer tota la història del rock a través dels senzills que s’han conservat”, explica Bartumeu. També s’han trobat col·leccions senceres dels autors catalans de la Nova Cançó, i el primer concert de Pau Casals a Prada de Conflent.

El treball que es du a terme ha permès identificar on es comprava el material discogràfic. En aquest sentit, el 80% provenia d’Espanya, sobretot de Cal Dolcet de la Seu d’Urgell i de Barcelona, però també s’adquiria a Tolosa i a París. A més, s’han trobat discos enviats des d’Anglaterra i Alemanya, i algunes unitats provinents d’Itàlia, Polònia, Hongria i fins i tot de l’Argentina.

El material que es digitalitzarà és tot el de temàtica andorrana i el que es considera únic perquè no es conserva en cap altre centre de referència públic. Els més excepcionals són els discos promocionals, “còpies de discos encara no comercialitzats, amb l’etiqueta blanca i escrits a mà”, com els dos exemplars que s’han trobat d’Édith Piaf. Relacionat amb el país, s’han trobat temes de Gil Vidal, un cantant andorrà que va fer la seva carrera majoritàriament a França, del qual han aparegut dos o tres senzills en català, i gravacions úniques de l’himne andorrà i de les marxes del Consell. Enric Giné, encarregat de la digitalització, destaca que el procés és complex perquè hi ha moltes tipologies de discos, que s’han de reproduir a diferents velocitats i amb diferents agulles.

En l’apartat radiofònic, Cinta Pujal afegeix que s’han localitzat enregistraments en casset de programes d’entre els anys 1977 i 1978, amb debats polítics “molt interessants” sobre la creació de la setena parròquia (Escaldes-Engordany) i les eleccions comunals del 1978, “en què ja es comença a parlar d’un canvi institucional, que posteriorment va portar a la separació de poders”.

Pujal calcula que si es poden anar mantenint els recursos actuals, en 5 o 6 anys es podria completar el procés de catalogació, tot i que destaca que a mesura que es van introduint les dades, qualsevol persona interessada ja les pot consultar. De fet, ja hi ha hagut molt interès per conèixer com s’està tractant aquest patrimoni immaterial, i els han presentat diversos projectes per estudiar quin tipus de música s’emetia a Ràdio Andorra o com es tractava la música clàssica, unes recerques que hauran d’esperar a disposar de tot l’inventari fet.